L’escola és sagrada
M’agrada molt que un dels principals llocs on la gent vota i, per tant, decideix el seu futur, siguin els centres escolars. Esclar que a vegades, si demanem utopies, s’hi inclouen centres d’atenció primària, casals culturals i instituts. Per a mi, la idea de relacionar un acte democràtic com és votar amb espais que ens fan créixer com a persones és reconfortant.
El cap de setmana del referèndum vaig trobar-me amb molta gent que tenia unes ganes indestructibles de defensar les seves escoles. Defensar-les com a espai físic i simbòlic. La gran quantitat de voluntaris que es van oferir per organitzar activitats ja des de divendres va ser tan sorprenent com admirable. Mestres, veïns, famílies senceres que durant tres dies van dormir molt poques hores. Això hauria de merèixer el respecte de tothom, per molt que no comparteixi les mateixes idees polítiques.
L’1 d’octubre, a més de celebrar el meu aniversari, vaig ser a l’escola dels meus fills. De bon matí vaig veure com, de sobte, la il·lusió de moltes persones que m’envoltaven es va transformar en terror. A dos carrers d’on érem, a l’Escola Nostra Llar de Sabadell, la policia oferia una repressió sense precedents en democràcia. Jo anava amb els meus fills, com sempre que cal votar. És la seva escola i estan contents d’anar-hi en dies especials. Se’ns va recomanar que els duguéssim a la plaça del costat, i ho vam fer, però molts pares i mares, instintivament, vam estar disposats a fer pinya per protegir la porta d’aquell edifici sagrat, perquè és per a actes de pau. Sabíem que si venien ens trencarien la cara, com ja ho havien fet en massa llocs, però ningú es va moure, alguns en tota la jornada.
Dilluns vaig trobar-me amb gent molt cansada que havia defensat la integritat de les escoles. D’entrada jo no en volia parlar amb els alumnes. Van ser ells els que van necessitar fer-ho. El que havien vist diumenge els havia paralitzat. Em quedo amb l’opinió d’un noi de batxillerat, que divendres m’al·legava l’obligació de complir la llei, i dilluns es mostrava admirat amb el que havien fet tantes persones anònimes només perquè es pogués votar, i es mostrava consternat per la repressió i l’odi que transmetien els que venien a fer complir la llei. Que s’hagi pogut votar, va afegir, és un miracle.
