Família 14/11/2020

Bàrbara Mesquida: “Ser mare és revisar esquemes”

Enòloga, viticultora i mare de la Bàrbara, de 10 anys. Va ser editora i ara dirigeix Mesquida Mora, un petit celler de vi de qualitat situat a Porreres, a l’illa de Mallorca. En podeu saber més si entreu a la pàgina web Mesquidamora.com

i
Francesc Orteu
2 min
“Ser mare  és revisar esquemes”

De petita, jo volia viure a Porreres. Sospirava que arribàs el cap de setmana per poder-hi anar. Jo soc filla d’una generació que se’n va anar a viure a ciutat. Només tornava al poble els caps de setmana, a veure els meus padrins. Entre setmana anava a escola a Palma. Ara la nostra filla fa vida de poble. Es desperta sentint cantar els ocells, veient el tragí del celler i sentint olor de most. Veu com les vinyes perden la fulla, com les podam i com a la primavera tornen treure. Sent les preocupacions de sa mare i també les alegries.

No sé si cuidar la terra i cuidar una filla s’assemblen.

I tant que hi ha un paral·lelisme. En ambdós casos és un acompanyament, ser-hi present, observar, ajudar... Aprendre de la terra, aprendre de la filla. Ser mare és revisar els esquemes vitals, qüestionar-te allò que fas. Ser agricultora és acompanyar la terra, mirar-la, escoltar-la, acaronar-la...

Entenc.

És un acte de transcendència. Ser mare és acompanyar una ànima fèrtil, perquè pugui créixer i desenvolupar-se lliurement. Suposa ajudar a construir un substrat sòlid perquè hi puguin arrelar uns bons principis vitals.

I què passarà si un dia ella decideix abandonar la terra?

És que jo faré tot el possible perquè se’n vagi a estudiar a fora. Amb el seu pare ho tenim ben clar. Marxar a estudiar a fora és una experiència vital que imprimeix caràcter. No és només el que estudies. És viure. I si un dia vol tornar per incorporar-se a l’empresa familiar, buscarem la millor manera per fer una bona transició.

De moment, ella hi pensa?

Sempre li dic que ha de fer el que li vengui de gust. M’agradaria molt que es dediqués al vi perquè jo visc d’això i tenc una sort enorme. Ara tenim la fase “jo vull ser perruquera” o “mestra d’escola”. I li dic que perfecte, que podrà canviar els dipòsits de vi i posar rentadors de caps. I si vol muntar una escola té una nau gran i molt espai. Sempre li diem que, si vol, de feina sempre n’hi ha.

Fas allò que en dius una agricultura poc intervencionista. També ho ets com a mare?

Mai he estat d’ajudar-la gaire. Acompanyar sí, però ajudar molt poc. Sempre li dic: “Intenta-ho tu i si no te’n surts ja et donaré una mà”. De sempre ha estat molt autònoma, i sempre ho he intentat potenciar. I l’agricultura l’entenc com un acte de futur. Ha de ser regenerativa. El pagès cada cop està més collat per la indústria química i els intermediaris. Cal cultivar pensant en el demà. Cal ser agraïts amb la terra perquè ella és generosa amb nosaltres.

Explica’m alguna lliçó que la teva filla hagi après al camp.

Doncs mira, enguany, un dia anàrem juntes a la vinya i ella s’hi va voler quedar. Mitja hora més tard me telefonava per dir-me si la podia anar a cercar. Quan vaig arribar va dir ben fort que estava cansada i que feia calor. Quan anàrem juntes cap al cotxe li vaig dir que, per respecte a la gent que vermava, allò no ho podia dir d’aquella manera, i que havíem d’estar agraïts de poder tenir gent que vingués a donar-nos una mà, que ella i jo soles no podríem vermar vint hectàrees.

stats