FAMÍLIES... PARLEM-NE

Empatia o paternalisme?

Quantes paraules hi ha al diccionari i que poques que en fem servir, oi? Hi ha la tendència de trobar-ne una, com un comodí, que ho vol dir tot, o de fet res. Però així es perden els matisos i, sobretot, es fan invisibles les actituds que hi ha darrere de cada paraula.

Un exemple molt freqüent avui en dia és l’ús fàcil de la paraula empatia, també quan parlem amb la canalla: “Has de ser empàtic amb les persones”. I ho diem com si fos tan fàcil, però no els hem mostrat quan i com ho fem, realment, i per tant, què vol dir. És tan sols una ordre. I de vegades ho simplifiquem dient-los: “No facis als altres el que no vols que et facin a tu”, i ho reduïm a situacions que no tenen res a veure amb l’empatia sinó més aviat amb el respecte.

Per poder tenir empatia amb una persona cal haver experimentat i viscut el que li passa. És difícil sentir empatia amb qui té por si no n’has tingut, i és fàcil dir-li: “Va, que no passa res, això no fa por”. No es pot tenir empatia amb una persona aïllada si no has sentit i patit l’aïllament, i, a més, no tothom ho viu igual.

De la manera com ho plantegem -i sembla que no ens n’adonem-, sovint hi ha un posicionament de poder, de seguretat o de domini amb tendència a minimitzar el que l’altre sent i pensa. I quan això passa, el que practiquem és el paternalisme, la llàstima des de la comoditat; ocupem el seu espai amb les nostres interpretacions, comentaris o consols: “Pobre, quina experiència més dura!”; “Ja veuràs com aviat...”

Doncs no, l’empatia no és això. L’empatia exigeix no invisibilitzar i, en canvi, reconèixer i escoltar perquè la persona expliqui com viu allò que li passa i com sent el seu dolor o per què té inseguretat.

Per què no diem que només podem “intentar imaginar” com està però que no ho podem saber? Potser així comença l’empatia i la persona que està en una situació de fragilitat, almenys, es podrà sentir escoltada. L’empatia és no prendre la veu ni minimitzar com es viu l’experiència, i, en cap cas, dir que “ja ho entenem”, perquè és mentida si no ho hem experimentat.

Aquest és un repte educatiu que no podem ignorar. Sobretot, hem de procurar que les criatures aprenguin a escoltar i coneguin la importància dels matisos. Així evitarem que es creïn malentesos o patiments, precisament en la persona més fràgil.