L’EXPLORADOR REPRIMIT

Passant de democràcia

Jo ja voldria escriure sobre la serenor en dies de bronca permanent, però he d’omplir una columna just quan comença el “dia de reflexió”, després de dies de campanya en els quals els líders semblava que ja no tenien per què exercir la qualitat humana de pensar. Una columna que, a més, es publicarà quan ja estigui clar el caos dels resultats electorals. Malgrat que m’estimaria més fer un poema, crec que he d’escriure sobre democràcia, sobre com educar a casa, a l’escola, perquè els adolescents no passin també de la democràcia. Sortosament ja passen de mítings, debats i declaracions, però, per pocs que n’hagin vist o sentit, han flipat. A l’escola democràtica (aquella on es practica la democràcia i no la que ensenya una assignatura de democràcia), no quedarà més remei que ajudar-los a descobrir que participar, decidir i conviure és alguna cosa més que la democràcia parlamentaria i les eleccions d’aquests dies. I, perquè no acabin sent com nosaltres, en qualsevol espai on tinguem capacitat educativa caldrà ajudar-los a descobrir cinc paranys de l’espectacle polític d’aquests dies.

En primer lloc, que la democràcia no té res a veure amb els eslògans buits, amb les frases de màrqueting que han sentit. Hauran de poder descobrir que, quan ells i elles debaten sobre idees, fan democràcia. Després, caldrà aclarir que, malgrat que els líders polítics tendeixen a ser hipòcrites, les promeses es fan per complir-les. Encara poden trobar sentit a l’honestedat de donar la paraula. El compromís encara forma part del seu humanisme vital adolescent. No cal insistir gaire en aclarir que hauria d’estar èticament prohibit dir mentides. Com que els eduquem per descobrir la falsedat, per trobar la veritat darrere les informacions, ara estan sorpresos veient com senyors adults seriosos diuen tranquil·lament falsedats. Saben que no hi pot haver democràcia en la manipulació. Els eduquem per descobrir el que comparteixen, el que tenen en comú, malgrat sentir-se diferents o tenir idees contraposades. Han de mantenir la vivència que la democràcia no és un xoc d’enemics sinó un acord de majories, respectuós sempre amb les minories, que l’altre sempre té un punt a respectar. Finalment, hauran de descobrir que, malgrat que cada grup manipula la llei al seu gust, la democràcia que practiquen també significa respectar les normes compartides o acordar com canviar-les.