“Que està el Josep?”

De cara a l’estiu sempre va bé pensar a llegir els clàssics. I un dels grans clàssics de l’adolescència i de la vida a les aules és el psicòleg i educador Jaume Funes, autor de llibres com ara 'Educar adolescents sense perdre la calma' o el recentíssim 'Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito'. Funes, que acaba d’anunciar que ja no escriurà més llibres per a adolescents (suposo que, com tots els professors que fan 3r o 4t d’ESO, ja en té prou), potser no us resoldrà, d’entrada, cap dels conflictes que tingueu amb els vostres adolescents, però en fa el diagnòstic. I progenitors i professors, amb una mica de sentit comú i ganes d’aventura, hi hem de posar la solució.

A mi m’ha tocat una de les seves frases. Comenta que els professors s’entossudeixen a ensenyar un munt de coses sense pensar en els interessos dels adolescents i en la manera de captivar-los amb els coneixements que els volem donar. Afirma que necessitem fer un gran canvi: el de la mirada comprensiva: “Comprendre no és justificar -diu-. És intentar descobrir quina part de la seva vida pot tenir alguna relació amb els pronoms febles”.

És curiós que Funes posi aquest exemple. Suposo que ha pensat que els pronoms febles són el paradigma de la dificultat i de l’ensenyament artificiós de la llengua. Tanmateix, són gairebé tan clars com les matemàtiques. Responen a un seguit de fórmules entretingudes d’explicar i divertides d’aprendre. És cert que bona part dels meus alumnes, per preguntar sobre la presència o no d’en Josep, diuen “Que està el Josep?”, i que des d’aquest punt de vista és difícil trobar alguna part de la vida adolescent que connecti amb el fet de corregir, esmenar i fins i tot castigar (amb les notes) l’ús que fan dels verbs i dels pronoms. A alguns alumnes, més aviat pocs, potser encara els motiva la voluntat militant de millorar la llengua. Però crec que ara, als nostres adolescents, més que parlar bé i dedicar-se a salvar-nos els mots, els motiva més el joc lògic i la intel·ligència de les coses. En realitat, és un argument ben antic, vàlid per a moltes de les coses poc connectades a l’adolescència: estudiant els pronoms febles o el fenomen de la meteorització de les roques exercitem la memòria i el raonament lògic. Sí: la mateixa raó que, en la meva adolescència remota, salvava els estudis de llatí.