Va de llibres

Avui va de llibres per a gent que no llegeix. Recordo una conversa que vam tenir amb una amiga de l’escola. Ella era la mare d’una nena que anava a la mateixa classe que el nostre nen i estava ben amoïnada perquè la seva filla no llegia. “No sé pas què coi fer”, ens deia ben desesperada. “Cada cop que li dic de llegir un llibre sembla que li estigui demanant que fiqui la mà en aigua bullint”. El seu patiment era entendridor, però no calia pensar gaire per trobar l’arrel del problema. Més d’un dia havíem acabat les nits de dissabte a casa seva per fer la penúltima i sense voler havíem repassat el contingut de les prestatgeries de la saleta. Hi havia figuretes i un fotimer de fotos familars. Llibres, però, no gaires. Els pocs que treien el morro tenien pinta que encara s’havien d’estrenar. Sembla mentida que sigui tan obvi, però algú ens hauria de repetir constantment que els nostres fills copien de manera literal els hàbits dels pares. Són lloros de repetició. Si cridem, ells criden, si ens rentem les dents, ells també ho fan; i amb la lectura passa exactament el mateix. Uns pares amorrats a la tele generen fills que devoren els programes més banals. Uns pares que es posen un llibre davant dels morros abans d’anar a dormir tenen molts punts que el seu fill faci el mateix, ni que sigui una estona, per ser tan grans i importants com els papes.

Ara que arriba Sant Jordi sempre em ve al cap una altra amiga meva que en un atac de desesperació em va preguntar: “Quin coi de llibre puc regalar a un home que no llegeix mai?” El seu desesper era semblant al de la mare de l’escola i la resposta també és igual d’evident. Si el teu company no llegeix mai, no siguis cruel i no li compris cap llibre. Fer-ho seria tan cruel com comprar una pinta a un calb. Ara bé, si el que vols és que el teu fill es faci gran apreciant el plaer de la lectura, predica amb l’exemple. De petit, llegeix-li un conte abans d’anar a dormir. Deixa’l amb l’ai al cor quan estigui més engrescat amb l’argument i fes-li llegir el final si vol saber com acaba tot plegat. No el forcis a llegir però posa al seu abast llibres que li pugin agradar. I, sobretot, el primer dia que el vegis llegint pel seu compte, dissimula la satisfacció que t’està venint, no fos cas que l’espantessis per sempre més.