Emocions a flor de pell. Sentiments inestables, emocions que oscil·len o que esdevenen cícliques. Els adolescents viuen les seves emocions amb el volum al màxim. Se les prenen molt seriosament. Intento que en parlin en un exercici d’escriptura que dona resultats interessants: descriure una emoció sense fer-hi referència directa. ¿Com actues, com et transformes quan vius aquesta emoció o aquest sentiment? Després, en llegir-lo, són els companys els que han d’entendre l’estat d’ànim que il·lustra el text.
Abans d’escriure res han de pensar una mica i m’han d’explicar l’estat d’ànim que inspirarà la seva redacció. El resultat d’aquesta primera fase ja és prou interessant. Un noi em diu que parlarà de la ràbia que li fa, quan s’està preparant l’equip per anar a jugar a futbol, descobrir que li falta un mitjó i no el troba enlloc. L’entrenador no el deixarà jugar! Un altre pensa evocar el disgust que té quan no pot aconseguir un nou rècord al seu joc d’ordinador per culpa dels pares que el criden a sopar. Una noia descriurà l’enuig que li provoca el fet d’imaginar-se que quan arribi a casa es menjarà el iogurt de maduixa que queda a la nevera, i veure que el seu germà ha arribat abans i ja se l’ha cruspit. Vaja, que són majoria els que pensen en petites frustracions provocades per la competència entre germans o pel fet de no poder satisfer un desig més aviat domèstic. I ben pocs els qui em proposen com a tema sentiments més profunds. Una noia escriurà sobre la mort del seu gat. I només una altra em proposa un sentiment positiu: l’alegria que li provoca en tornar de les vacances retrobar-se amb els familiars i amics que fa setmanes que no veu. Però ningú es vol aventurar a parlar de l’odi, de l’amor o de la preocupació per la mort, que esdevé un dels temes recurrents dels treballs que els alumnes escriuen als concursos de Sant Jordi.
És evident que amaguen els sentiments, perquè això és un exercici de classe, no una sessió de teràpia col·lectiva, i només gosen relacionar les emocions amb les seves petites frustracions de criatures benestants i protegides. Però no deixa de ser interessant que, majoritàriament, es proposin parlar de la frustració, una de les emocions més característiques de l’adolescència i una de les primeres que han d’aprendre a gestionar. Per petita que sembli.
