El discurs de les tres pes

El curs, en molts centres d'estudis superiors i universitaris, comença amb un parlament als alumnes. Me n'han explicat un, de la Universitat de Ciències Polítiques de París, que m'agrada: el discurs de les tres pes. Cal complir les dues primeres, la puntualitat i la presència, i evitar la tercera, el plagi. Em sembla fantàstic que s'insisteixi en la puntualitat i l'assistència a classe, fins i tot en centres universitaris. Els alumnes estan massa avesats a la virtualitat, però la realitat de l'aula és insubstituïble. La pe que cal evitar, m'entusiasma. Trobo que sintetitza molt bé el repte de l'alumne del segle XXI, des de l'ESO fins a la universitat. Perquè es copia massa. Es manlleven idees de la xarxa, es copien treballs de recerca, es copien exposicions a classe. No hem sabut explicar encara que l'accés fàcil i ràpid a la informació ens situa en un nou nivell d'exigència. L'alumne pot tenir la idea equivocada que l'accés al coneixement dels altres ja li soluciona el problema d'una exposició oral o d'un treball de classe. Què més pot dir, si ja ha copiat i combinat, com bonament li ha semblat, el pensament dels qui ens saben? 

Dir no al plagi no vol dir, només, evitar la còpia. Vol dir, sobretot, avesar-se a citar les fonts i, també, buscar l'aportació pròpia, per petita que sigui. Per part dels professors, vol dir ensenyar a pensar, un vell tòpic de l'ensenyament amb més sentit que mai gràcies a les noves tecnologies. La informació que troben a la xarxa els facilita l'aparença superficial dels treballs, però pot disfressar el que l'alumne ha assumit realment. I això és vàlid per a un alumne d'ESO que ha de fer un treball sobre una lectura i que, gràcies a la xarxa creu que s'estalvia de llegir-se el llibre, com per al de batxillerat que proposa un d'aquests famosos TR, bona part dels quals acaben copiats de la xarxa o afusellats dels que han fet alumnes d'altres centres. Els professors hem hagut d'aprendre a emprar eines per detectar el plagi. Però estaria més bé ensenyar els alumnes a citar! 

Però el més sorprenent del discurs de les tres pes és, per a mi, l'anunci que el plagi pot representar l'expulsió de la universitat. S'entén que els alumnes ja estan avesats a citar les fonts i a destacar i anotar les citacions dels seus treballs. No fer-ho és fer passar per pròpies les paraules dels altres. És fer trampa. Tan greu com la del novel·lista o la del músic que plagia.