NO SEMPRE TINC COSES A DIR

D’emocions i graduacions

El juny és el mes de les graduacions: la celebració del final d’una etapa vital, personal i acadèmica, i l’inici d’una altra, sovint amb altres companys i en un lloc diferent. En una graduació s’apleguen docents, alumnes i famílies... i l’emoció es desborda!

Els alumnes estan contents i tristos alhora: tantes experiències viscudes i tantes experiències per viure! Abraçades, llàgrimes i promeses d’amistat per sempre que la vida s’encarregarà de confirmar o de desdir. Que sí, que estan molt pendents del vestuari (al cap i a la fi, qui no ho estaria, en la seva situació i a la seva edat?), però talons, vestits, camises i americanes són només la capa exterior de sentiments profunds i viscuts, que els adults hem de saber reconèixer i valorar.

En les famílies, el sentiment predominant és una barreja d’orgull i incredulitat: orgull per la fita assolida per fills i filles... i incredulitat veient-los allà, sobre l’escenari, tan forts, tan intel·ligents, tan guapos i guapes, tan grans! ¿Com pot ser si, com qui diu, abans-d’ahir els dúiem a coll, hi jugàvem al parc i els acotxàvem al llit?

I els docents... Ai, els docents! Es miren els alumnes que han passat per la seva classe i que en la majoria dels casos no tornaran a veure mai més (o potser sí, quan portin els seus propis fills a l’escola!); i veus que desitgen el triomf a la vida de tots els seus alumnes. Perquè els bons mestres s’estimen els seus alumnes. Perquè els mestres sembren llavors de coneixement que creixen per sempre, i donen fruits!

Potser el millor resum del que es viu en una jornada de graduació el va fer el periodista William Hodding Carter: “Només podem aspirar a deixar dos llegats duradors als nostres fills: l’un, arrels, i l’altre, ales”. I just això és el que famílies i docents volem fer a les graduacions: repartir entre els joves alumnes un munt d’arrels i ales. És a dir, confiança per al futur i acollida afectuosa per sempre.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré, estudiants: voleu tranquils, impulsats per vents d’amor, que quan els vostres mestres i professors us han dit a la graduació que creuen en vosaltres és de debò, i quan us han dit que aneu on aneu, la vostra escola, el vostre institut o la vostra facultat sempre seran casa vostra també ho diuen de veritat!