EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Guissona

No és un destí amb molta requesta per estiuejar, ho reconec. De fet, és molt probable que ara mateix et trobis més vilatans de Guissona remullant-se a la platja de Cambrils que no pas aquí. És comprensible, perquè el sol del migdia pica tant que gairebé trenca l’empedrat de la plaça major i la xafogor estiuenca et fa venir ganes d’estar en remull a temps complet, ni que sigui al safareig de la Mare de Déu de la Salut.

I, tanmateix, el brogit de gent que busca l’ombra pels carrers medievals de la vila és un espectacle fascinant. També emocionen els balcons plens de pancartes, estelades i llaços grocs. A Guissona no hi ha turistes, és veritat, però es fa difícil trobar més ètnies i nacionalitats barrejades en un sol indret. Només cal que tiris amunt per les botigues del carrer Bisbal o Fluvià per poder fer el badoc mirant els colors llampants dels vestits de les dones subsaharianes, la canalla d’origen eslau fent anar les bicis per primer cop, les padrines amb les bosses plenes de queviures tornant a casa o els treballadors de l’Àrea i els pagesos fent la canya a la terrassa després de plegar.

Quan cau el vespre els carrers s’omplen, la gent treu les cadires per prendre la fresca, amb aquest aire que de sobte refreda l’ambient i que pentina els sembrats del terme. I és que si vas a estirar les cames abans de sopar o al matí, ben d’hora ben d’hora (que no seria precisament el meu cas), pots atansar-te a l’alzina de cal Mestret i deixar que els ocres del paisatge et pentinin els pensaments.

Potser és veritat, Guissona no serà mai un destí turístic d’estiu. No hi ha hotels amb recepcionistes estragats, no trobaràs xiringuitos de platja amb olor de fregit, ni canalla traginant flotadors amb forma d’unicorn. I potser gràcies a això aquests mesos de vacances la pots misserejar sense por a cap aglomeració. Pots fer un beure a la terrasseta de la pastisseria Cal Santa, o treure el cap dins el replà de ca l’Eril, el més fresc de tot el poble, tot mirant com cau la tarda; o, si vols, pots parlar una estona amb l’ocellaire que cada dijous fa parada i fonda al bell mig de la plaça. I és que ja ho diu el meu amic Plàcid, Guissona és un poble que no es veu fins que hi ets, però quan hi ets, es nota.