Fins fa poc temps el senyor Pedro Duque era conegut com a astronauta, un home de ciència que ha excel·lit en la seva feina. Ara és el ministre de Ciència, Innovació i Universitats del govern presidit pel senyor Pedro Sánchez. Ningú no s’escapa de l’ombra del passat, i encara menys les persones públiques. Per això, ara corren per les xarxes unes declaracions que va fer el senyor Duque abans de ser ministre. Afirma, amb un somriure als llavis, que l’escola privada ha de fer el possible per mantenir-se sempre al davant de la pública. ¡Olé tú!
Diu l’home de l’espai que va decidir portar els seus fills a l’escola privada pel tema dels idiomes, perquè si canvien de país no tinguin problemes. Tota una declaració de principis. No li demanem que rectifiqui, perquè ens temem que tot plegat acabaria sent carn de programes d’humor. El que li demanem és que s’informi, que visiti escoles públiques -i també de privades- i que es fixi atentament en la feina que s’hi fa. A més, ja que és ministre d’un govern dit socialista, li recordem que la seva primera obligació és protegir i promoure el que és de tots. En aquest sentit, ens veiem amb la necessitat de recordar-li que el que és privat és això, privat -és a dir, de qui s’ho pot pagar-, i, de retop, defugir d’aquells que parlen l’amazig, per exemple.
Els firmants venim de les escoles públiques i treballem fent costat a moltes escoles públiques. La veritat és que n’estem molt contents. Li podem assegurar que hi ha molt bona gent, que s’hi aprenen idiomes, que s’entra en contacte amb la realitat del carrer tal com és i que hi ha mestres que expliquen molt bé el mite del Gènesi, tant com les teories científiques de la formació de l’Univers. I com que els firmants som també bona gent, ens oferim per acompanyar el senyor ministre a fer un volt per aquestes escoles que no deixen ningú a les portes, perquè no exclouen per diners, ni per cap altre motiu. S’adonarà de la bona feina que es fa en molts centres públics. I encara podrà percebre alguna cosa millor: que en aquests centres els mestres no tenen cap intenció de fer curses amb ningú, senzillament fan la feina que creuen que han de fer i procuren crear per als seus alumnes un entorn càlid, motivador i no excloent. Ell, per experiència, sabrà valorar un bon aterratge. Si no... Houston, tenim un problema.
