LA SETENA HORA

El currículum és la vida

Segons una enquesta recent de la Fundació Bofill, un 29,3% dels docents manifesten que els agradaria parlar de l’actualitat a classe, però que ara ho eviten. Suposem que és per la por que han generat els atacs d’adoctrinament que ha patit l’escola del nostre país. Sobre la por poca cosa podem dir. Cadascú ha d’aprendre a gestionar la seva. Però, més enllà de la por, hi ha qui pensa que els centres educatius són espais on els continguts poden entrar i han d’entrar sense el vestit de les idees. El currículum i l’actualitat dialoguen de manera constant. I si no fos així, no tindria sentit parlar de competències. ¿Podem presentar el paisatge de la ciutat passant per alt que hi ha manters o sensellar? ¿Podem tancar els ulls quan llegim les etiquetes de la roba que portem? ¿Podem emmudir davant el negoci que representa el mercat de les armes? Admetem, això sí, que hi ha temes que presenten una dificultat afegida, ja que sovint afecten experiències personals. Temes com la mort o els maltractaments, per exemple.

Un societat oberta requereix educadors compromesos. Compromesos amb la incomoditat que genera la capacitat de pensar. Tots els centres educatius són espais on coincideixen infants, joves i adults que tenen idees; el pensament consisteix a posar-les en circulació, a contrastar-les, a provocar esquerdes en les seguretats. Una societat tancada és la que denuncia els seus mestres, no perquè faci por la seva ideologia, sinó perquè fa por que promoguin la capacitat de dubtar. Societat Civil Catalana, amb el silenci còmplice de diferents grups polítics, proposa això: denunciar. Ho proposa amb la mateixa virulència que ho fa l’extrema dreta alemanya. Va bé no passar per alt la coincidència.

Recordem què deia Marta Mata. La il·lustre pedagoga manifestava que els mestres som tan persones que tenim tota mena d’idees sobre el món, però que som tan mestres que mirem de no inculcar-les mai als alumnes. A les escoles i els instituts hem de parlar de tot, amb tranquil·litat. El currículum de qualsevol societat democràtica ha de promoure espais de conversa on persones amb concepcions diferents, fins i tot oposades, aprenguin a conviure. Els conflictes són inherents a la condició humana i la manera de resoldre’ls és just allò que ens fa més humans.