UN EPISODI I A DORMIR

Os trist, os ferotge

Amb Sant Jordi a tocar, tinc el motiu perfecte per recomanar-vos una petita joia televisiva basada en un conte infantil ben conegut: 'Anem a caçar un os', editat en català per Ekaré. La televisió britànica té la tradició de fer adaptacions literàries de contes infantils que conserven a la pantalla el ritme pausat i tranquil de la lectura, i aquest n’és un dels exemples recents més reeixits. Si les criatures que teniu a casa coneixen el conte, quedaran bocabadades al veure com pren vida al televisor. L’adaptació trasllada les il·lustracions de Helen Oxenbury amb una fidelitat excepcional, captant molt bé les emocions dels cinc germans que s’endinsen en la natura amb el propòsit de caçar un os, el cara a cara a la cova i la sorpresa que els espera al final. I és que, contràriament al que esperaven, l’os en qüestió no és la criatura temible que volien desafiar, sinó un animal dòcil, amb una mirada que conté grans pòsits de solitud. És més fumut trobar-se un os trist que trobar-se un os ferotge, perquè el segon forma part de l’aventura infantil, mentre que el primer forma part de la realitat adulta.

Així, la història es divideix en dues parts. A la primera, els germans fan una llarga excursió per la natura impulsada pel sentit de l’exploració i de viure una experiència emocionant. Seguir les petjades de l’os es basa en un atreviment innocent, en una valentia que s’encomana a mesura que els personatges travessen paisatges diferents tot repetint la mateixa cantarella (“Qui té por de l’os ferotge? Ningú!”). La segona part es produeix després de la trobada amb l’os, quan la percepció que el personatge de la Rosie té de l’animal ha canviat completament. El conte original acaba amb els nens tornant a la seguretat de casa seva, mentre que l’os torna, trist i sol, a la cova. L’adaptació televisiva amplia la història de Michael Rosen amb la inclusió dels pares i l’àvia dels nens, que tenen una funció reconfortant i ajuden la Rosie a identificar les emocions posteriors a la trobada amb l’os i a entendre que la tristesa també forma part de la vida. Aquesta solidesa en la conclusió és mèrit de l’adaptació, que es va estrenar el 2017 a Channel 4 i que podeu trobar a la plataforma Vimeo (buscant el títol en anglès, 'We’re going on a bear hunt').