Incerteses i creativitat

Des de fa sis mesos la paraula incertesa és a tots els informatius i debats. Ja l’hem après i, d’alguna manera, l’hem afrontat durant aquest temps, no només seguint eslògans o els consells que es donen sinó, en molts casos, amb creativitat i iniciativa, perquè, a més, cada circumstància és diferent de la dels altres. Per tant, partim de la premissa que tothom ja ho té present. Sabem bé que la vida és això: respondre i actuar davant la incertesa. I si és així, per què tanta insistència a parlar d’incertesa en relació a l’escola? Sembla que es vulgui fer créixer un estat d’alerta, com si s’acostés una tempesta o un tsunami, de manera que calgués prendre moltes “precaucions” pel que pugui passar. Com si tots plegats fóssim una colla d’ingenus i ignorants incapaços de fer front a situacions que, de fet, ja són d’alguna manera previsibles.

De ben segur que hi haurà aspectes nous, però amb aquest missatge reiterat i quasi obsessiu que parla de les incerteses només es posa en evidència la manca de confiança en el professorat i fins i tot en les mateixes criatures. Per què no estimulem la creença que entre tots podran i sabran com resoldre allò que se’ls presenti? Per què no es parla de confiança, de creativitat i, fins i tot, d’un cert sentit de l’humor? A les escoles hi ha equips de persones que poden pensar, preveure, idear, plantejar i proposar moltes idees i solucions per donar resposta a les diferents situacions. També podran posar en comú, a la mateixa escola o amb d’altres, tot el que han fet i com ho han resolt i, així, ampliar el repertori d’iniciatives i idees.

Possiblement no cal anar concretant tants consells que sovint són tan lògics que no cal ser professional per donar-los. No cal que el professorat estigui condicionat per fer allò que algú, que no és ni del món educatiu, ha dit. Possiblement seria més interessant, d’aquí uns dies, fer un recull d’experiències per veure com es pot ampliar el repertori i valorar les solucions que poden servir no només ara, sinó també per poder afrontar noves situacions que aniran produint-se en la nostra vida. I crec també que els mitjans han d’oferir notícies que no estiguin centrades només en els problemes i les dificultats (ja apareixeran, cert), sinó apostar per la idea que professionalment s’aniran donant respostes a les necessitats que emergeixin i que es buscarà consell quan calgui. No cal anticipar pors sinó confiança.