FORA DE CLASSE

Molta satisfacció

S’acaba l’any i els alumnes, amb el butlletí de notes a les mans, comencen divuit dies de descans. Les vacances estan mal repartides i lamento que cap govern s’hagi atrevit a sincronitzar l’horari dels pares amb el dels fills.

El primer trimestre es tanca amb assignatures pendents, tot i que el sistema educatiu viu instal·lat en una satisfacció de despatx. Recentment, alguns docents han expressat la preocupació per l’absència del català a les aules. Els que treballem a les zones més urbanes sabem que la immersió lingüística és una quimera. Moltíssims alumnes surten amb el graduat escolar sense saber els mínims de català, i aquest problema també te’l trobes a batxillerat. Hi ha instituts on només els professors sensibles en el tema lingüístic fan les classes en català, però d’altres, com que volen caure simpàtics, utilitzen la llengua amb què es relacionen la majoria dels alumnes, encara que això contradigui la normativa.

També estem avaluant per competències i ens hem adonat que ens compliquem la vida amb metodologies noves per arribar si fa no fa al mateix punt mort. M’ho va confessar una persona amb certa responsabilitat en el món educatiu. Em va dir que si no canviaven la manera de fer les classes i de posar les notes, això seria un fracàs estrepitós. Bé, jo vaig entendre, des de dins, que el nou mètode maquillava temporalment les mancances de la nostra societat. Perquè tenim un problema de model social, més que escolar. Tots hem vist que els alumnes d’ara no acostumen a escoltar ni a callar quan toca, i menys encara a memoritzar res gaire complex.

Als docents ens han fet creure que la formació universitària i el màster que vam superar amb esforç ja no serveixen per fer de “mestre”, és a dir, per transmetre coneixements als alumnes, sinó per ser el “guia” que els digui on poden trobar la informació. Per això els alumnes ja no volen memoritzar res, perquè tot és consultable amb el mòbil. I el futur serà això. Però ens oblidem de la interpretació dels continguts. Si ens limitem a fer-los fer activitats, només els prepararem per ser bons treballadors. A mi m’agrada més fer-los pensar, que siguin crítics i autònoms. De moment corregeixo treballs de recerca de batxillerat i m’adono que molts són incapaços d’anar més lluny d’un copiar i enganxar amb una mica de maquillatge.