05/05/2022

Convivència sense denúncies

2 min

Sempre és interessant, i sobretot necessari, que es donin directrius als centres educatius en relació a les línies pedagògiques, així com que s'impulsin accions apropiades que afavoreixin reflexions i orientacions per tal que es prenguin les decisions educatives necessàries i coherents per millorar el procés educatiu. Aquestes indicacions han de fer referència a la idea de com l’escola respon a les necessitats de tot l’alumnat de manera educativa, integral i sistemàtica, fet que comporta, també, suggeriments que cal compartir amb les famílies i amb la comunitat i no sols en el dia a dia escolar. 

Un dels temes que fa anys, molts anys, que ocupa i preocupa és el de la convivència. No és un tema només escolar sinó social: diversitats, objectius, dinàmiques i un llarg etcètera són factors que augmenten la complexitat de la convivència. S’han fet plans, documents, projectes amb una certa lògica, però el tema continua preocupant. No s’acaba de trobar el camí perquè: ¿potser es parla massa i no s’entra en el fons de la qüestió? Per què no és el tema educatiu per excel·lència? Per què no es veu que la convivència no és un tema individual sinó que implica totes les persones del grup i del centre en tot moment? Per què no es parla del pati com a lloc per guiar el joc i afavorir les relacions? Per què no reconeixem que amb millor ambient s’aprèn més bé? Per què no veiem que l’alumnat ha de sentir que té un lloc en el grup, de respecte i pertinença? 

Massa preguntes i poques respostes. Potser es fan discursos esbiaixats i es donen respostes que són, possiblement, poc sistemàtiques. Per què no es fa èmfasi en la socialització i el lideratge del professorat? Per què no es parla del clima i de la dinàmica de grup a l’aula, a l’escola o al pati? Per què no és un tema que cohesioni les decisions del claustre?

En alguns moments, volent fer una aposta actualitzada i innovadora, es fan propostes. Algunes són bones, mentre que d'altres caldria repensar-les a fi que no provoquin més confusions o inquietuds. I és que la solució als problemes de convivència no hauria de passar per la denúncia. Confio que no calguin judicis i policies per aconseguir-ho, i que es pugui millorar la convivència per poder prevenir l’abandonament escolar i el fracàs que afecta massa alumnes. La denúncia només entorpirà, encara més, les relacions entre infants i entre l’escola i la comunitat, i afeblirà la imatge que continua tenint el sistema educatiu.