Estem construint adults ‘tovets’?

Fa un temps que trobo regularment, en diferents diaris, articles que informen que els nens actuals, sobreprotegits (o mimats, segons la versió), es convertiran en adults tovets. Al principi no hi donava gaire importància, fins que fa poc vaig llegir, en un dels articles, un exemple esfereïdor: una mare va portar un bolígraf de recanvi a un universitari que tenia examen. Sí, ho heu llegit bé, un bolígraf! Mare de Déu Senyor! Un bolígraf! Això és la fi del món que coneixem, l’enfonsament definitiu de la societat occidental! Aquest universitari serà tan tovet que si estudiava enginyeria farà els ponts de pega dolça, i si estudiava medicina, només podrà dedicar-se a la medicina estètica. La bona notícia és que, de tan tovet, segur que no serà assassí en sèrie (que era el destí que fins ara esperava als nens malcriats).

¿Sobreprotegits, els nens d’ara? ¿Les generacions que més temps han passat separats dels seus pares, des de més petits, en tota la història? ¿Sobreprotegits perquè porten cinturó de seguretat? Ja fa més de cinquanta anys que sento versions del mite. Segons el meu pare, jo era un afortunat perquè no vaig començar a treballar als 13 anys. Segons la meva mare, jo no vaig haver de fer els deures, com ella, a la llum d’una espelma. Tots dos coincidien que, si hagués passat la guerra, no em queixaria tant. Vaig llegir, a començaments dels 70, que cal dutxar els nens amb aigua freda per enfortir el seu caràcter.

Ho confesso, doncs: els adults tovets no són cosa nova. Pertanyo a la primera generació de tovets. No, perdó: molt probablement els meus avis, que havien llaurat la terra amb l’esquena encorbada i trencat amb una pedra el gel del safareig comú per començar a rentar la roba, ja opinaven que els meus pares eren tovets. I què hem fet els adults tous que ja som avis? Doncs miri, som uns homes que ja no som “mascles de veritat” i que escoltem, respectem i cedim. Som la primera generació que no hem fet una guerra. I unes dones que ja no accepten, fortes i silencioses, el seu paper, sinó que han exigit els seus drets. Tenim una societat tova on per primer cop es respecta les dones, les minories, els homosexuals. No, no em fa por la societat tova. Només espero que no tornem enrere.