LA SETENA HORA

Pensem l'educació pública

Ja ha començat el Congrés d’Educació Pública de Catalunya. I com tot el que neix i creix sota el paraigua dels Moviments de Renovació Pedagògica té un caràcter processal. L’acte inaugural es va celebrar el passat dia 5 al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya i va reunir més de quatre-centes persones que representaven escoles i instituts públics de tot el territori català. A més, va ser un moment de trobada de les velles generacions amb mestres molt joves que són plenament conscients del paper rellevant que tenen en aquest debat.

Hi havia tres finalitats ben clares: definir els principis de l’educació pública i les seves línies d’actuació, fer visible l’actiu que representa com a motor de canvi davant de la societat i assenyalar les condicions que faciliten la millora, la consolidació i l’extensió del model. Des d’ara i fins al mes de maig, quan se celebraran les jornades finals, s’han organitzat en tot el territori grups de debat i reflexió al voltant d’aquests eixos: currículum, organització i avaluació; innovació, transformació i emancipació; xarxes; formació inicial i formació permanent; inclusió i equitat, i model d’educació pública.

És un projecte que es caracteritza perquè els principals protagonistes són les escoles i els instituts que hi participen, que saben que la seva veu i la seva mirada són importants si volem continuar construint un model públic de qualitat, que, com que és públic, ha de ser de tots i cadascun de nosaltres.

Algú es podrà preguntar per què s’organitza un Congrés d’aquesta mena. En el manifest que es va llegir el dia de la inauguració es diu prou clar: perquè així ho volem, perquè som tossuts i no volem que ningú parli per nosaltres. I perquè tots els que hi participem estem compromesos amb els nens, les nenes, les noies i els nois, de qui ens sentim responsables en el moment d’atendre les seves necessitats. A més, estem vivint un moment històric en què els que estem treballant en la base hem de fer sentir la nostra veu. No hem nascut avui i pretenem mantenir la ferma voluntat de seguir millorant i transformant l’educació. Farem memòria de tot, continuarem vivint la intensitat del present i ens projectarem cap al futur. Això és el que ens impulsa a encetar aquesta feina.