Allò del virus
Com no podia ser d’altra manera, els alumnes, almenys des que vam tornar de Nadal, no han parlat de res més que no fos del coronavirus. Que els xinesos menjaven coses rares, i que per culpa d’ells moriríem tots. Treballo a l’aula d’acollida i els xinesos que tinc estaven preocupats i farts dels comentaris. És curiosa aquesta morbositat dels adolescents. Els encanta obsessionar-se per les catàstrofes globals, que pateixen amb una barreja de tremendisme i humor negre. De fet, com fem els adults, però amb més sinceritat i intensitat.
Des que el virus va arrelar a Itàlia que la vida a l’institut es va anar complicant de manera exponencial. Es va decidir suspendre el viatge de final d’etapa, que justament visitava Itàlia, amb la desil·lusió que va suposar per als nois i també el greuge econòmic per als pares. La confirmació dels primers casos a Catalunya ja va ser el preàmbul de les pitjors previsions. Es va suspendre la jornada de portes obertes i van començar a faltar alguns alumnes sense motiu aparent. En l’ambient es respirava que aviat ens enviarien a casa. En el meu institut som gairebé cent professors i mil alumnes. És evident que el perill de contagi era molt alt i us mentiria si digués que tots, els darrers dies, manteníem la calma i la distància de seguretat amb els alumnes. De fet, això és pràcticament impossible en un institut tan gran, amb tantes aules i poms de porta.
Quan Madrid va fer el primer pas de tancar centres escolars era evident que aquí acabaríem igual. El memorable dijous 12 de març, la direcció havia convocat a darrera hora un claustre extraordinari per explicar que el dilluns 16 el centre quedaria tancat fins al 27 de març. Em va sorprendre que mentre la direcció ens comunicava aquestes notícies, alguns professors del claustre anaven corregint i actualitzant les circumstàncies perquè, pel mòbil, les notícies en directe deien altres dates. Em va semblar molt fort que sabéssim que plegàvem immediatament el dijous pels mitjans de comunicació, i no pas com crec que hauria calgut, pel comunicat oficial del departament d’Educació.
L’oficialitat va arribar-nos a la tarda, quan tots, alumnes i professors, ja estàvem confinats a casa. Potser amb una mica més de marge hauríem planificat millor aquesta mena de curs virtual que, em temo, farem durant llargues setmanes.
