Un futur per descobrir

Ens queden dos trimestres per acabar el curs. El primer ha passat relativament millor del que esperàvem. Els que treballem en escoles i instituts tenim clar que per moltes mesures que haguem preparat, els alumnes no s’estan quiets i fora de l’institut no mantenen les bombolles de convivència de manera estricta. Els contagis han vingut majoritàriament de fora. Sortosament, els alumnes són poc transmissors del virus, perquè si no el panorama hauria sigut molt diferent.

En general han estat implicats i això s’ha notat en la disciplina i el dia a dia. S’han comportat millor que en altres cursos, almenys en la realitat que conec. Amb la represa després de vacances crec que la cosa seguirà igual. A veure si finalment arriba a tots els centres el material informàtic promès per a docents i alumnes. Espero que la tercera onada no ens enviï una temporada a casa i que amb les vacunes també ens tinguin presents. El curs passat va ser molt pesat treballar a distància i no hi volem tornar.

També hi ha preocupació en els cursos finals -quart d’ESO i segon de batxillerat- per poder acabar el temari i perquè el nivell d’aprenentatge no sigui més baix. Si alguna cosa podem desitjar des dels centres és que aviat tot torni a la normalitat. Necessitem treure’ns la mascareta i veure’ns més entre alumnes i professors. Tinc companys i alumnes nous que no els he vist mai sense mascareta, i és com si no els pogués conèixer del tot.

Algun dia aquest malson de la pandèmia acabarà, però deixarà algunes coses bones per sempre, com per exemple l’ús de les classes telemàtiques quan sigui necessari. Fins i tot la comoditat de fer reunions a través de l’ordinador si no és imprescindible la presència en una sala tancada. Hem d’aprofitar l’experiència d’aquests dos cursos per fer el salt cap al que ha de ser l’escola del segle XXI. Però no ens enganyem, l’ensenyament del futur no passa per oblidar els continguts i les llibretes i per deixar-nos enlluernar per la màgia de les noves tecnologies. Això alguns gurus ja ens ho donaven com a esquer abans del confinament. La tecnologia ens ha d’acompanyar en un camí on no cal que sigui tot nou, també ha de ser sòlid, essencial, compacte. Una part bàsica de l’aprenentatge ha de ser inqüestionable, com inqüestionables són els clàssics, perquè sempre funcionen, siguin del segle que siguin.