Nosaltres també ens estimem l'escola
Fa dies l’Ignasi Aragay recollia les cartes que vau fer arribar al diari sota el lema Ens estimem l’escola. En aquests escrits valoràveu el fet d’estar amb els vostres amics i amigues, el convenciment que us sentiu estimats, com a casa.
Els que hem tingut la sort i la responsabilitat de fer de mestres, d’acollir-vos i acompanyar-vos en el camí de descobrir el món, d’escoltar-vos per atendre millor les vostres necessitats, coincidim amb els vostres comentaris. El nostre interès és ajudar-vos a construir sentit, fer-vos conscients que ben poca cosa sereu si no esteu disposats a tirar endavant el vostre projecte de vida, però sabent que també sou responsables de les vides dels altres. Necessiteu els i les mestres tant com nosaltres us necessitem; establim una relació que no ens abandonarà mai en allò que té de bo i en allò que no ho és tant. Treballem perquè conegueu el món, les ombres i les claredats, els somnis i les realitats que construïm a través del temps. Que us meravelleu contemplant com brillen les estrelles i que us commogueu davant del patiment dels altres. Sigueu crítics sense deixar de ser amables i considerats. No renuncieu a defensar la vostra mirada, però sense oblidar que n’hi ha d’altres, sovint complementàries, no necessàriament oposades. L’escola és un espai i un temps per assajar formes de convivència que podreu exportar a altres camps i en tots els moments de la vida.
Que no us faci vergonya equivocar-vos ni conjugar tots els temps del verb estimar, perquè l’acció educativa està fonamentada en tot allò que fa referència a l’amor, a la capacitat de saber estar al costat dels altres. No tingueu por de manifestar les febleses, d’expressar com necessiteu la companyia dels altres i de ser generosos en el vostre judici. I no perdeu mai el sentit de l’humor. Compartiu el coneixement i l’emoció que tenim quan veiem que estem aprenent i que aprenem al costat dels altres i, a vegades, en contra dels altres. Sabem, i ho diu en Martí de Palafrugell, que tothom hauria de viure el temps escolar com una experiència meravellosa. Sabem que hi ha persones -mestres també- que no ho viuen així. Doncs vinga, posem-nos-hi tots perquè el temps compartit sigui un refugi i una exigència que ens reclama participar de l’àgora.
