Ni números ni etiquetes
Aquest curs, quan arribin les notes dels nostres fills o filles adolescents, ja no podrem dir allò de “M’ha tret cinc excel·lents i tres notables”. A l’institut, a la junta d’avaluació, els companys professors ja no podran posar un 4,9 i suspendre. Aquest curs, per avaluar hem passat dels números a les paraules i, aparentment, tot haurà de canviar. Però perquè alguna cosa canviï, caldrà compartir força més idees, conceptes i valors educatius que l’estètica verbal o numèrica del butlletí. Faré un petit apunt.
D’entrada, el canvi té a veure amb la personalització de la relació educativa. I això vol dir que a la junta d’avaluació es parlarà de les anotacions personals, de l’observació diària que cada mestre té de cadascun dels seus alumnes. Avaluaran parlant de la vida escolar de cada adolescent. A casa, sabrem periòdicament (quan ens n’informin) com va evolucionant el nostre adolescent i el seu grup, en què va millorant o en què s’està complicant la vida. Si tenim l’espai i el temps per compartir-ho amb la tutora o tutor, comentarem en les trobades periòdiques com acompanyar junts la seva adolescència.
El canvi també suposarà que a l’escola avaluen i a casa estem informats sobre com el fill-alumne va dominant determinades competències. I això voldrà dir, per exemple, que s’han acabat les avaluacions per matèries. No sabrem la nota de mates sinó la capacitat per resoldre científicament els problemes (de l’escola i de la vida). Adquirir una competència vol dir arribar a posseir tot allò (coneixements, habilitats, estratègies, actituds, maneres de fer) que fa un alumne capaç de donar resposta als diferents problemes que com a persona es trobarà en diversos àmbits de la vida diària, ara i més endavant. Les competències no poden estar tan sols relacionades amb tenir un títol, ni poden tenir a veure només amb l’individu, ni poden ser les que les empreses del moment consideren necessàries per contractar els operaris. També han de ser les que ens permeten relacionar-nos amb les altres persones i les que fan possible compartir i construir una determinada societat. Les competències tenen a veure amb totes les assignatures o àrees de coneixement de l’escola i requereixen que els nostres fills aprenguin de manera globalitzada. De moment, intueixo que canviarem notes per etiquetes, que poden arribar a ser pitjors que els números.
