12/02/2021

Quan li posem els horaris?

2 min

Va costar molt, però sembla que els antics horaris per donar el pit, allò de “Deuminuts de cada pit, cada quatre hores, amb un descans nocturn de vuit hores”, finalment han passat a la història. I fins i tot es va estenent la idea que el biberó també es dona a demanda, i a més ad libitum ; és a dir, quan el nen vol, la quantitat que vol.

Però molta gent sembla creure que tot això és una excepció, una mena de concessió extraordinària amb els nounats (pobrets, són tan petits), però que tard o d’hora (més d’hora que tard) han de començar a menjar amb un horari, com els grans. Molts pares encara em pregunten a quina edat (i amb quin mètode) s’han de posar els horaris.

“Com els grans”? ¿De debò creu que els adults mengem amb un horari? ¿De debò vostè esmorza a la mateixa hora els dimarts i els diumenges, sopa a la mateixa hora a l’estiu i a l’hivern, renuncia a anar al teatre o a una festa o es perd una final per la tele perquè “Coincideix amb la meva hora de sopar”? ¿De debò no menja res entre hores? Si un amic li diu “Anem a fer un cafè i parlem”, ¿vostè contesta “No, he menjat a les 13 h i fins a les 17 h no puc prendre res”?

Tots mengem tota la vida a demanda: el que volem, quan volem, la quantitat que volem. En ocasions, la feina o altres activitats ens obliguen mantenir un horari més o menys fix, però el canviem els dies de festa. Les criatures també, quan vagin a escola, hauran d’adaptar els seus hàbits, perquè no podran menjar a classe. I, naturalment, les famílies acostumen a menjar plegades, i els seus fills s’aniran adaptant també a aquests ritmes... però entremig podran picar alguna cosa si els ve de gust, com fem els pares.

Fa un temps m’explicava una mare que, a l’inscriure la seva filla a l’escola bressol, li van demanar si ja tenia un horari per als menjars. “No -va dir ella-, menja quan vol”. “Doncs ha de tenir un horari, és molt important que tingui un horari fix. No és bo anar canviant d’horari. Quan vingui al setembre, cal que tingui un horari”. I al setembre: “Ja està, ho he aconseguit, té un horari. Menja cada dia a la una”. “A la una? Ah, no, de cap manera! Ho haurem de canviar, aquí es menja a dos quarts d’una!” I és que fins i tot els defensors dels horaris saben que es poden canviar (si li convé a l’adult) sense perill per a la salut.