¿Cal pensar en el futur professional des del bressol?
Les immediateses, sovint, ens fan perdre la capacitat d’analitzar amb una certa perspectiva allò que realment és necessari i fonamental. S’han fet, darrerament, debats sobre el domini insuficient que tenen molts alumnes de la llengua anglesa per obtenir el títol dels estudis realitzats. És cert que cal que el jovent tingui oportunitats laborals en qualsevol part del món, però ¿no s’hauria de treballar també perquè puguin trobar oportunitats laborals de proximitat i de qualitat?
Sembla que la nostra tendència etnocèntrica i anglocèntrica està marcant unes urgències educatives més que qüestionables, ja a les primeres etapes del sistema educatiu. I això provoca, com ja ha passat anteriorment, que el recurs fàcil sigui mirar enrere per trobar causants i fins i tot culpables. Les universitats han al·legat que l’alumnat no arriba amb suficient preparació en anglès després d’haver cursat l’ESO i el batxillerat. Lògicament, aquests miren enrere perquè constaten que quan imparteixen assignatures en llengua anglesa l’alumnat té moltes dificultats perquè no arriben prou preparats de primària. La solució sembla que passa, ja fa molts anys, per les activitats extraescolars en acadèmies privades, fet que continua creant un biaix social molt important. I ara també és mira l’etapa infantil i, fins i tot, l'escola bressol com a mare dels ous.
Aquesta mirada cap al futur pot ser interessant si es té en consideració no la llengua estrangera sinó, sobretot, l’educació fonamental i bàsica, que ha d’arribar a la totalitat de l’alumnat. Perquè amb aquesta focalització es deixa infants i adolescents, els que saben anglès i els que no, amb unes mancances molt més importants que el domini d’una llengua estrangera. Per què no donem més importància a com eduquem la nostra població per afavorir un grau més elevat de maduresa, progressiva? Per què hem deixat de banda els debats, des de l’ètica dels comportaments i actituds? Per què hem tret la filosofia, la història o la literatura?
És fonamental que aprenguin, sense biaixos i estereotips, a prendre decisions per a la seva salut, per millorar les relacions, per no deixar-se seduir per propostes de consum i d’oci i per a tot allò que la tecnologia els posa a l'abast. No cal que des de petits ens preocupem tant pel seu futur professional, sinó més aviat pel seu futur com a persones que han de viure en una societat complexa, amb pandèmies o no.
