11/03/2017

Cada profe amb el seu rotllo

2 min

És evident que els grans avenços en el coneixement es produeixen, cada vegada més, des d’equips multidisciplinaris. Només calia fer treballar plegats lingüistes amb matemàtics, o metges amb físics, o economistes amb policies, o arquitectes amb jardiners, per estimular-los a adoptar punts de vista diferents que els han facilitat noves solucions. L’especialització és inevitable, però també ho és el treball en equip. I tanmateix, al batxillerat, on hauríem de començar a entrenar els alumnes en el treball en equip i des de disciplines diferents, el més calent és a l’aigüera. Seguim ensenyant el món des d’assignatures aïllades. Cadascú va fent la seva assignatura, i mentre el professor de literatura catalana els fa un tast de Revolució Industrial per facilitar-los la comprensió de la Renaixença, el professor d’història encara és a la Revolució Francesa -i li hauria anat bé que el de literatura universal hagués fet Voltaire-, i el de literatura castellana els fa treballar Góngora -i li hauria anat bé que el d’art ja hagués fet l’arquitectura barroca-. Aquesta diacronia no només resta interès a les classes, sinó que fins i tot crea una certa confusió en els alumnes, especialment quan es toquen temes propers en moments molt diferents del curs.

Però no es tracta només que ens coordinem. Es tracta de crear les condicions perquè els alumnes treballin un mateix objecte d’estudi des de la perspectiva que els proporciona cada assignatura. Sembla que això és, més o menys, el que es proposa el govern finlandès amb la reforma que ha posat en marxa aquest any per tal que els centres d’ensenyament dediquin algunes setmanes a treballar un tema de manera cooperativa, amb participació de diferents professors. Això no significa, ni de bon tros, abandonar l’organització dels coneixements per assignatures, sinó només afavorir el treball transversal durant un temps.

Propostes com aquesta no em semblen pas cap revolució, ni cap cosa estranya. És pur sentit comú. Diem que Finlàndia té un sistema educatiu molt avançat, però probablement el que passa és que nosaltres tenim un sistema poc obert als canvis. Ells gosen canviar perquè amb el sistema de sempre ja han obtingut els millors resultats. Però suposo que nosaltres, com que no hem aconseguit encara uns resultats per tirar coets, no gosem pensar en novetats.

stats