26/03/2021

'Boomerejant'

2 min

Fa un parell de setmanes em van convidar a participar en el programa Obrim fil de Televisió Espanyola, presentat per Xavier Sardà. A la invitació em deien que volien dedicar el programa a parlar sobre adolescència i sobre la relació entre els menors d’edat a càrrec (MEC) en la seva etapa d’adolescentis comunis i els seus progenitors.

Hi vaig participar amb molt de gust. El programa debat temes d’actualitat i a partir d’un sentit de l’espectacle i l’entreteniment. Com tantes altres vegades que m’han convidat a mitjans de comunicació, em vaig quedar amb ganes de dir més. I tot el que duia preparat sobre com han patit i pateixen la pandèmia els MEC propis i aliens i les seves conseqüències, temes dels quals he parlat aquí mateix aquests darrers mesos, es va quedar al congelador.

Pocs dies després em va arribar per diferents vies el vídeo que havia gravat la Laura Grau (@inflowenser), una jove que també va ser convidada i que participava en una segona part del programa, amb convidats joves. Al vídeo la Laura es queixa del boomerisme del plantejament del programa. Del paternalisme que se'n desprenia i del focus desenfocat en allò que realment els passa a la gent de la seva edat. També de la frivolitat amb què es parlava de tot plegat. I fa diana en un tema cabdal: l’àgora de comunicació pública tradicional, els mitjans de comunicació, està feta per adults i per a adults. I els joves hi són només uns convidats. Són objecte i no subjecte. I fot. I tant que fot. I més a ella que és dona i que rep doble, per jove i per dona (d’això darrer servidora en sap una mica arran de participar a @onsonlesdones).

No em sap gens de greu que al vídeo mostrés imatges de la meva entrevista. Ni que no li fes gràcia que el Long Li Xue em triés com a progenitora enrotllada (a mi sí!). I que es faci crítica sobre programes a què et conviden em sembla imprescindible si no hi estàs d’acord. Només confesso que hi ha un tema que no porto bé. I és l’edatisme que es desprèn en general de l’ús de la paraula boomer. Odio aquesta paraula amb totes les meves forces, perquè, tal com diu ella, implica determinades coses només perquè has nascut, per exemple, el 1969. Però, Laura, segur que si ens asseiem en una taula i xerrem, en això, com en tantes coses, també ens posarem d’acord.

stats