HORMONES, GUIX, ETC.

Nois, no mireu aquest quadre

Aquests dies en algunes classes d’art s’ha parlat de la performance d’una artista britànica, Sonya Boyce, que, com a complement a una exposició seva a la Manchester Art Gallery, ha proposat a la conservadora del museu la retirada d’una pintura de John William Waterhouse, 'Hylas i les nimfes' (1896). La retirada no s’ha fet per censurar l’obra, sinó per provocar un debat sobre l’exhibició i la interpretació de les obres d’art. La veritat és que ho han aconseguit, però no sé si en la direcció adequada. Se suposa que l’artista, dins l’onada de conscienciació provocada pel #MeToo, vol denunciar la cosificació de la dona i el caràcter passiu, purament decoratiu -que contribueix a perpetuar les diferències de gènere-, que prenen les representacions femenines en tantes obres d’art. Però encara que els objectius siguin lloables, la retirada de l’obra ja ha provocat alguns malentesos. Hi ha diaris que ja donen per fet que calia retirar l’obra perquè és una ofensa per a les dones del segleXXI. D’altres diuen que les obres de Waterhouse són a tocar de la pornografia. Seguint aquests discursos, hauríem de revisar tots els museus a veure si el que s’hi exhibeix respon o no a les velles idees de la societat patriarcal. Posats a fer, també podríem revisar si l’art expressa, o no, els lloables valors de la igualtat, la fraternitat o la llibertat. Ho hauríem de cremar tot, com proposaven els futuristes italians, ben feixistes ells, o com va començar a dur a la pràctica la Revolució Cultural de Mao Zedong.

Als instituts mirem de preparar els alumnes perquè tinguin eines per fer-se una opinió pròpia, tan lliure com sigui possible, sobre l’art i la literatura. Però em sembla que els museus no han de protegir-nos de res. Ja se sap que bona part del que s’hi exposa respon a una altra època i a un altre model de societat. La gràcia de l’art és, precisament, que ens mostra com pensava la gent d’una altra època. La pintura gòtica pintava el Nen Jesús com un homenet petit, perquè l’encarnació de Déu en una criatura els semblava ofensiva. ¿Retirem els retaules? És absurd jutjar l’art antic com si fos un missatge emès des del present. De la mateixa manera que l’art religiós no farà que l’ateu que l’admira comenci a creure, la contemplació de les pintures de Waterhouse no ens farà més masclistes.