Anem avançant

Podem qüestionar si els ritmes amb els quals avancem són els adequats o si encara arrosseguem inèrcies. Però en ocasions podem pensar que anem avançant. L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ha publicat un informe titulat Oportunitats educatives a Barcelona 2020: les desigualtats en l’educació al llarg de la vida (0-99), on mostra que “la taxa de no idoneïtat a l’ESO es redueix 4,2 punts a la ciutat de Barcelona, en dos anys”. Tenim encara un llarg camí per recórrer, però de tant en tant és fonamental celebrar les millores. Estem més a prop del zero.

L’informe focalitza un dels temes centrals del debat educatiu: l’equitat. En realitat, tothom remet a l’equitat quan parla d’educació, encara que sabem no és només qüestió del camp educatiu; només cal observar les grans diferències existents entre els barris i districtes de Barcelona –i d’altres pobles i ciutats–. ¿Cal que recordem aquí les diferències entre indicadors com els nivells de salut que hi ha entre els que viuen a Sarrià-Sant Gervasi i els que viuen a Nou Barris? Ara bé, és important recordar cap a on volem anar i, en aquest sentit, no oblidar tampoc qüestions tan cabdals com l’educació per a tothom al llarg de la vida i l’educació per a adults. Sens dubte, dues qüestions que ocupen un espai marginal en el debat educatiu.

El got mig ple

A l’informe també s’exposa la situació de les escoles bressol i de les llars d’infants. Necessitem saber que “els infants de famílies d’origen autòcton tenen 3 vegades més probabilitats d’estar escolaritzats (47,7%) que els de famílies de nacionalitat estrangera (13,7%)”. Al mateix temps, necessitem saber que els indicadors també han millorat, encara que quedi molta feina per fer. L’educació infantil ha de ser una prioritat de país. I no només perquè tothom ha de tenir, si la vol, una plaça pública en una llar d’infants, sinó que cal que les condicions laborals de les mestres –i algun mestre– estiguin a la taula de totes les negociacions, senzillament per millorar-les.

Tenim una bona diagnosi. Ara el que cal és planificar bé i prioritzar els recursos cap a aquest sector. I acabem amb informacions positives, com són que es redueix el nombre de repeticions i augmenta el pes de la Formació Professional, així com el nombre de matriculats a escoles de música.

De tant en tant, convé veure el got mig ple.