Encara hi sou a temps!

Queden dues setmanes per a la 1a avaluació. El noi fa 1r d’ESO. La família ha rebut el butlletí de notes de la preavaluació: de 10 assignatures, 7 suspeses (queda clar que el canvi d’etapa de primària a secundària no li ha anat gaire bé). Entren els pares i el noi a la tutoria. Encara no s’han assegut, que el pare pren la paraula (és d’aquells pares “caixa d’eines” que sempre tenen solucions, que tot ho “ arreglen ”) i em deixa anar: “No et preocupis, Juanjo, que ja li hem dit -cop de cap en direcció al fill, que mira al terra, a veure si hi ha sort, s’obre i se’ns empassa a tots els adults del despatx- que o treu tot excel·lents o… (pausa dramàtica i enèrgics cops de cap afirmatius de la mare) no passaran els Reis!”

No vaig gosar dir-los directament: “Això no passarà”, però, amb altres paraules, vaig intentar fer-los entendre que, malauradament, era impossible que en dues setmanes (!) aquelles notes evolucionessin com Pokémons hipervitaminats i que -tot i que això ja era de l’àmbit familiar- tampoc em creia que el dia 6 de gener hi hagués, en lloc de regals, un solitari cagarro de caramel al mig de la sala d’estar de la casa.

Un cop passat el moment ultimàtum (i per fi asseguts!) vam poder parlar amb més calma sobre què havia passat. Aquí va aparèixer un altre tòpic típic de 1r d’ESO: “És que ja és gran, i li hem donat confiança”. Que és la versió de secà del mètode per aprendre a nedar, que consisteix en llançar la criatura a l’aigua i ja s’apanyarà. No, un noi d’11-12 anys no és “gran”. Fer-li confiança de veritat vol dir escoltar-lo, ajudar-lo, facilitar-li espai i temps de treball, col·laborar amb ell perquè adquireixi compromisos i animar-lo i exigir-li que, si té els recursos i la capacitat per dur-los a terme, els compleixi. I quan sigui així, lloar-lo. Fer confiança als nostres fills i alumnes és acompanyar-los.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: a aquestes altures de curs, encara hi sou a temps. Creieu-me, que he sigut tutor molts anys! Aprofiteu que aquest trimestre és llaaaaarg (i aquest any el febrer té 29 dies!) perquè els vostres fills i alumnes es proposin objectius assolibles però prou ambiciosos. Amb ganes, amb coratge, amb bon humor. Encara hi sou, encara hi som, a temps: temps de compromís, d’esforç… i d’èxit! Som-hi!