LA SETENA HORA

Un atac a la confiança

Volem celebrar l’alliberament d’Auschwitz. O volem visitar Santa Maria del Mar. O comentar Frozen. O veure per què el llop sempre és el dolent, o gairebé sempre. O parlar de la violència de gènere. O del gènere sense violència. O de la venda d’armes. O de si cal augmentar les facilitats del turisme. O dels preus dels pisos i dels desallotjaments. Volem parlar del divorci i de l’amor romàntic o de l’alletament matern o de la síndrome de Peter Pan. De la medecina homeopàtica o dels negocis de les farmacèutiques. O de l’emergència climàtica i de quants litres d’aigua consumim cada vegada que omplim la banyera. O de per què ens serveix saber què deia Pitàgores. O potser ens estimem més parlar del llibre del Gènesi, de la bellesa que conté l’explicació endreçada de tot un univers. O de la teoria de Darwin. O del Polònia. O de la tradicional rivalitat entre el Barça i el Madrid. O del món casteller. O de per què ens surten pèls a les parts íntimes, o de si podem ensenyar aquestes parts a les platges o al bell mig de pobles i ciutats. Volem parlar de la mort de l’avi d’un company de classe. O de la mort de la mare i plorar junts. O de per què ens lamentem quan veiem les imatges de persones que arriben a les costes del nostre Mediterrani i que encara estan de sort, perquè d’altres han deixat la vida al bell mig de les seves aigües mítiques com uns perfectes desconeguts. I parlar del Procés. Volem parlar de l’anorèxia i comentar el paper que té la publicitat en la creació d’estereotips que són un atac a la salut. Fem memòria tots plegats que ens cal ser crítics amb les informacions que ens arriben per canals tan diferents com els actuals, fins i tot ser crítics amb les explicacions del mestre, de la mare o del veí del tercer segona.

Parlarem de tot això perquè a l’escola s’hi ve a aprendre i a conviure. Per tant, hem d’obrir totes les portes i finestres a la realitat del món, per conèixer-la i per poder-la millorar al servei de tots. Ara hi ha gent que posa en crisi la necessària confiança entre escola i família, una confiança que està sustentada en un principi: tots volem protegir les nostres criatures i els nostres joves, i si no hi estem d’acord parlem-ne, però recordem que tenen el dret de conviure amb adults que pensen diferent però que saben gestionar de manera intel·ligent aquestes diferències.