FORA DE CLASSE

Hem de poder parlar de tot

A les aules s’ha de poder parlar de tot. El que no es parla s’ignora. Saber què som i què pensem forma part del món educatiu. Per exemple, ningú qüestiona que a classe de filosofia es plantegin les preguntes que ens hem fet els humans des de l’antiguitat i que encara avui ens suposen grans i apassionants dilemes. A les hores de tutoria, els responsables estem molt interessats a aconseguir que els nostres alumnes es deixin anar i, amb total sinceritat i respecte, expressin amb altres companys, o amb els professors, els problemes personals i acadèmics que poden tenir. Fins i tot, quan un alumne pot verbalitzar en veu alta una idea discutible o clarament reprovable, ja sigui sobre l’homofòbia, la misogínia, el racisme o el maltractament animal, el professor es veu amb l’obligació moral i professional de plantejar si aquestes idees són les correctes i ens fan millors persones.

Si el professor és prou bo no caldrà que expressi obertament què pensa, els mateixos alumnes trauran les seves pròpies conclusions i tots plegats haurem fet un petit pas cap a una societat més oberta i respectuosa.

A classe de literatura, que com la filosofia sempre hi ha qui les voldria fulminar del currículum, sovint analitzem lectures que critiquen fortament la societat del seu temps. Una que estem fent ara carrega contra el paper de l’Església envers els descobriments de la ciència i els pensaments lliures i progressistes. Els alumnes d’avui ho entenen perfectament i tothom té clar que això s’emmarca dins el context històric de l’obra i que no vol atemptar contra les idees religioses que puguin tenir alguns d’ells. També penso en els professors d’història, que amb les poques hores de què disposen han de fer entendre als adolescents els afanys i les disputes dels pobles al llarg dels segles.

Jo soc dels que en els exàmens busco fer preguntes de relacionar fets, èpoques i obres diverses perquè en vegin les semblances i les diferències. Sobretot perquè els fa treballar el cervell i adonar-se que tot torna i res és nou. Per això, quan és possible, cal explicar les coses amb la màxima claredat: els alumnes ens ho demanen i confien en el nostre criteri. Així doncs, posem per cas que un dia a classe afirmes, sense embuts i amb un somriure de pau, que viure en una democràcia sempre és millor que fer-ho en una dictadura.