Runa

Fa quinze anys em vaig passar tot un hivern a la ciutat de Wolverhampton (Anglaterra). La meva dona hi feia un voluntariat europeu i jo ho vaig aprofitar per fer una escapada de les meves i fugir de la bogeria que va envoltar el disc 'Bon dia'. La sobreexposició d’aquesta cançó em va donar el punt de popularitat més extrem de la carrera del grup i, amb aquesta popularitat, una sensació difícil d’explicar, un ofec mediàtic que les contrades del Black Country es van encarregar de guarir de manera rotunda. Allà, entre altres coses, vaig fer noves amistats que compensaven un accent impossible de desxifrar amb una escalfor afectiva que mai oblidaré. De totes les relacions d’afecte que hi vaig cultivar potser la més memorable va ser la del Mark i la Sally, una parella bohèmia i entranyable a qui ensenyava els acords de 'The drugs don’t work' de The Verve.

Ara bé, si una cosa em va impactar d’aquesta amistat va ser l’experiència de pujar al seu cotxe per anar a fer unes pintes nocturnes. El terra del seu vehicle era un espai amb vida pròpia, estava ple d’envasos buits de tot tipus de productes: llaunes buides de cervesa, ampolles de vi fetes servir, embolcalls de llaminadures... Ben bé semblava que s’hi hagués buidat diàriament un contenidor de plàstics i de rebuig. Increïble. Però, malgrat tot, mai vaig gosar qüestionar la poca higiene del seu cotxe; de la mateixa manera que mai vaig acabar d’entendre aquella deixadesa.

He trigat quinze anys ben bons a entendre la raó d’aquell comportament extravagant. Sí, ara que porto tres anys vivint a Anglaterra he arribat a la conclusió que els meus amics eren una espècie en extinció. I és que tot i que els carrers i places del meu poble tenen un nivell de neteja immaculat, quan agafo la via forestal de camí cap a casa la quantitat de deixalles plàstiques que m’envolten em fa caure l’ànima als peus.

Es diria que els anglesos dediquen les seves hores lliures a abocar a les voreres dels parcs tota la brossa que emmagatzemen als seus vehicles. Hi pots trobar plàstics, embolcalls, capses buides, cartró per reciclar, ampolles. I et sembla impossible que un lloc tan idíl·lic es pugui embrutar amb tanta alegria. Ara, però, ho veig clar: el Marc i la Sally eren els més nets; potser els únics anglesos que preservaven el seu entorn a base de colgar el seu cotxe de material per reciclar.