Temps de xacals

Quan va començar la Transició es van prendre moltes decisions de gran transcendència. Per exemple: havíem de decidir si segregàvem els nens i les nenes per motius de llengua -i es creaven així dues xarxes- si o manteníem una única xarxa que garantís que al final de l’escolaritat obligatòria tothom fos competent per utilitzar les dues llengües oficials del nostre país. Aquesta opció comportava la capacitat personal de valorar la diversitat i el repte col·lectiu de contribuir a la cohesió social. Recordem que aquesta decisió tenia el suport de les classes populars dels barris i poblacions amb una presència majoritària del castellà. Així va ser com es va promoure el programa d’immersió, que ha estat un èxit, com podem constatar cada dia als nostres pobles i ciutats. Tothom coneix les dues llengües i fa servir la que creu més convenient segons el context comunicatiu.

Ciutadans/Ciudadanos va néixer per destruir aquesta conquesta. Ha fet servir tota mena d’estratègies per dinamitar aquesta realitat i no se n’ha sortit. Ara ens volen fer creure -i aquí s’hi ha afegit el Partit Popular perquè té por de perdre vots- que l’escola adoctrina. Obliden que educar és un antònim d’adoctrinar. Adoctrinar és reduir la mirada sobre el món i educar és augmentar-la. Educar és ajudar a construir un narrador que necessiti la veu dels altres per trobar la seva. Pensament únic enfront de pensament divers. Horror per la riquesa lingüística i cultural, enfront de l’amor vers altres formes de fer, de dir, de veure el món.

S’afavoreix que les famílies puguin denunciar de manera anònima mestres i professors. Es vol renunciar a la conversa sobre els conflictes per imposar una via judicial i trencar d’aquesta manera el vincle de la confiança. Quan aquest vincle està deteriorat tot és molt més difícil. ¿Ens imaginem els mestres denunciant des de l’anonimat una família que fa servir els fills com a moneda de canvi en el trencament de la parella?

Estem passant del temps dels lleons al dels xacals. Els xacals ataquen preses petites i s’aprofiten de les restes dels animals que algú altre ha caçat. Els xacals, recordeu-ho, són els que destrossen les nostres vinyes en flor. En Rivera i els seus personifiquen aquest temps de xacals com ningú i, esclar, necessiten l’escola morta, sense debat, silenciosa.