Temps de sacrificis

Recordeu el naufragi del Costa Concordia, l’any 2012? Un creuer italià va encallar davant l’illa de Giglio. Hi va haver ferits i morts… i una investigació posterior que va deixar clar que el capità i el primer oficial van abandonar el vaixell amb passatgers i tripulació encara a bord. Quan, mentre s’escapava, es va posar en comunicació amb el port, l’oficial de capitania li deia per ràdio que tornés al vaixell. Furiós per la covardia del capità, li cridava: “ Vada a bordo, cazzo! ” (que, en una traducció apta per a tots els públics, vindria a ser: “Torni al vaixell, punyeta!”). Sacrifici.

Fa anys vaig tenir l’ocasió d’impartir a futurs monitors una sessió titulada El monitor ideal, on proposava diverses característiques que em semblen imprescindibles en qualsevol educador. Una d’elles -que feia que els premonitors obrissin força els ulls-és la del sacrifici. I quan ho havia comentat en context escolar hi havia qui, a més d’obrir els ulls, obria també la boca per dir-me que un mestre havia de ser “un professional”, i no tenia per què tenir obligatòriament vocació ni capacitat de sacrifici.

A mi sí que m’ho sembla. Els mestres se sacrifiquen. En petites coses (els sacrificis quotidians de la preparació de classes, de corregir muntanyes d’exàmens, exercicis i projectes, de crear i reelaborar materials, d’aprendre i reciclar-se, d’estimar toooots els teus alumnes -tranquil·lets i trastos, interessats i desmenjats, brillants i grisos-) i en grans coses (que esperem que no passin mai, però de vegades passen: catàstrofes naturals, atacs de gent trastornada a escoles, escoles en països en guerra…)

Amb la crisi del coronavirus, ara és temps de sacrifici per a tots, en petites coses que són grans: quedar-se a casa, extremar la higiene, ajudar els que no poden, evitar acaparar, mantenir la calma, no fer córrer rumors, protegir-se per protegir els més vulnerables…

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: sentim-nos orgullosos dels professors responsables que tenim, que aquests dies creen activitats, es comuniquen amb els seus alumnes i pensen molt en tots ells; educadors que cada dia són capaços de sacrificar-se, en les petites i en les grans coses; educadors als quals ningú els haurà de dir mai: “ Vada a bordo, cazzo! ” perquè “ a bordo ” sempre hi són!