FLORS DE BACH

Temps per mirar-nos als ulls

Fa unes setmanes escrivia sobre set temps indispensables per a un bon funcionament cerebral que recomana el metge i professor de psiquiatria de la UCLA Daniel Siegel: temps interior, per dormir, de concentració, d’inactivitat, de joc, d’activitat física i de connexió amb els altres. Set temps que podem aprofitar per practicar aquest estiu amb els fills i filles, mirant de prioritzar aquells que no exercitem prou durant l’any i procurant harmonitzar-los.

Sobre un d’aquests temps, el de connexió amb els altres, que té infinits matisos i consideracions, vull fer-vos-en unes pinzellades avui. Em vull centrar en un dels requisits fonamentals perquè esdevingui un temps de qualitat i ens nodreixi per dins. En com podem fer-ho perquè aquest temps essencial per a la salut del cervell el puguem convertir en un temps plàcid que ens acaroni també els cors.

El temps de connexió amb els altres el podem subdividir en diversos temps i entre ells n’hi ha un d’imprescindible que solem practicar més aviat poc: temps per mirar-nos als ulls. Escrivia l’admirat i enyorat Carles Capdevila que avui no ens mirem als ulls, que tenim la mirada inclinada cap avall, la vista desviada cap al mòbil que portem a la mà, centrada fixament en les pantalles. Tots: el cambrer que pren nota, la caixera o caixer del súper, el metge... Pantalles que ens connecten a universos inabastables i ens desconnecten de les mirades dels qui tenim al davant.

Vaig decidir treure la meva data d’aniversari del Facebook el dia que centenars de felicitacions van omplir-me la celebració de convidats que no havia convidat i que, malgrat l’afecte, els bons desitjos i els missatges preciosos que em dedicaven, em posaven difícil mirar als ulls dels qui tenia al costat i entregar-me plenament al moment. Tot i ser una gran amant de les paraules i de les relacions humanes, hi ha moments que és infinitament més bell correspondre mirades que respondre missatges, endinsar-me en uns ulls que perdre’m en mars de lletres o en universos virtuals inabastables.

Us proposo que aquest estiu proveu de fer l’exercici de mirar-vos una bona estona als ulls, en silenci i sostenint la mirada, amb les persones estimades. Si no hi esteu acostumats potser us costarà una mica, però és molt tendre i commovedor i molt bonic fer-ho.