EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Taxista dropo

Abans d’entrar al moll de l’os d’aquest article vull deixar una cosa ben clara. Mai he estat un d’aquests que es passen la vida criticant els taxistes. Només de pensar en la manera que es guanyen la vida tremolo de simpatia. Imagineu-vos haver de passar-vos deu hores seguides suportant el pèssim nivell de conducció d’aquest país nostre! Tot el sant dia esquivant xandallers amb el motor tunejat, estudiants porucs amb la L al darrere, padrines temeràries que canvien de carril sense posar l’intermitent o pares i mares que aparquen en doble fila per recollir la canalla a l’escola. No fotem, és un miracle que no estiguin absolutament fora de mare. I això només és el que es troben fora del cotxe; del que traginen a dins n’hi ha per desenvolupar una psoriasi aguda i irreversible: aquell acabat de divorciar que torna a casa absolutament tort i no és capaç ni de pronunciar l’adreça de casa o aquella parella que s’acaben de conèixer i decideixen aprofitar el viatge, no se si m’enteneu.

Sí, amics, és normal que estiguin tensos tota l’estona, que remuguin quan pagues amb un bitllet de cinquanta o que parlin pel walkie-talkie compulsivament. D’alguna manera han de treure’s de sobre tanta tensió. No, a mi no em molesta això. El que no puc suportar és una altra cosa, una subespècie de taxista que s’ha posat molt de moda últimament. Es tracta del taxista dropo. Segur que n’heu trobat algun. És aquell que un cop has pujat al seu vehicle decideix unilateralment abdicar de la seva responsabilitat. “¿Agafem la Meridiana o vols passar per la ronda de Dalt?” Jo quan sento una frase d’aquestes m’agafen ganes de treure-li la llicència!

Com? ¿Des de quan el client és el que ha de decidir la ruta? ¿No se suposa que ell és el professional? Què serà el següent? ¿Anar al restaurant i que surti el xef a preguntar-te quines espècies ha de posar a l’entrecot o si posa sal o no a l’aigua per bullir la pasta? A més, ¿no té al costat del volant un mòbil intel·ligent que li pot indicar la ruta més curta? Ho sento, no ho puc suportar. Prefereixo mil vegades un taxista que sap on va, encara que em faci escoltar Malú a tot drap, que no pas un de simpàtic que m’ha confós amb un GPS. Per això, quan m’hi trobo, la meva resposta és sempre la mateixa: “Vostè mateix; si vol ja li diré jo quina és la ruta correcta per anar-hi, però quan arribem li penso cobrar un bon suplement”.