Senyor ministre d’educació
Els firmants d’aquest article som dos mestres amb molts anys de feina i molt contents d’exercir l’art d’ensenyar i d’aprendre amb els nostres alumnes i dels nostres alumnes. Ens adrecem a vostè convençuts que no llegirà les nostres paraules. Vostè és minister i nosaltres magister, i un minister no deu tenir temps per saber què opinen els magisters. Vostè és ministre d’Educació, i qui ostenta aquest càrrec, com els mestres, és servidor de la veritat. La recerca de la veritat, de la intel·ligència, de la bondat i de la bellesa són objectius del nostre ofici i també ho són del seu.
En aquests moments tenim un problema molt important relacionat amb si Catalunya es pot independitzar de l’estat espanyol o no. Però no es preocupi que no volem convence’l que assumeixi aquest fet. El que volem demanar-li és que sigui capaç de dir en veu alta que les imatges que tot el món va veure el dia 1 d’octubre són veritat. De belles no en són, d’intel·ligents molt poc. De bones, ni pensar-ho. Però són veritat, tan veritat com que vostè porta barba i molt ben afaitada, la qual cosa ens fa pensar que es pot mirar al mirall sense que la mà li tremoli.
¿Sap què representa per a les víctimes que no es reconegui el seu patiment? No és feina nostra parlar de si Catalunya té dret a celebrar un referèndum o no. El que li retraiem és que vostè, com a ministre d’Educació, no obri boca excepte per demanar que s’investigui si a les escoles catalanes adoctrinem les criatures contra Espanya. Vostè no pot al·legar ignorància. Vostè coneix la feina excel·lent que ha fet el magisteri del nostre país a favor de crear una societat cohesionada, que estimi la diversitat lingüística i cultural, que conegui Rodoreda i Baroja, Lorca i Vinyoli, Vargas Llosa, sí, també Vargas Llosa, i Bonet. Podem presumir d’això, senyor minister, d’haver contribuït a construir un model escolar que ha treballat, treballa i treballarà sense exclusions de cap mena, que protegeix els nens i nenes i joves de qualsevol fòbia. Senyor minister, sigui magister i digui la veritat en veu alta. I després pot continuar defensant que el referèndum era il·legal, però respecti les víctimes que van patir la violència policial ordenada per un altre minister que, com que no porta barba, no li cal anar amb compte si la mà li tremola quan s’afaita.
