FAMÍLIES... PARLEM-NE

Relacions en crisi?

Per entendre la influència que tenen les nostres decisions cal prendre una certa perspectiva, sobretot perquè no la veiem de manera immediata o sovint creiem que no tenen influència. Potser per això només ens crida l’atenció el que fem quan veiem què passa als llocs on hi ha infants i adolescents. És llavors que constatem la divergència entre les informacions dels col·lectius professionals vinculats amb la infància i el que com a persones adultes fem.

Tantes idees, modes i opinions qüestionen el que es diu i obren la porta a improvisar i actuar sense més reflexió. Tot és possible? Segurament seria bo pensar que les nostres decisions i la manera com les afrontem són un aprenentatge per a la canalla i repercuteixen en el seu desenvolupament.

Centrem-ho en una idea molt clara i general: el gènere humà és sociable per naturalesa. I la idea principal de la socialització mostra que per tenir vinculacions personals calen unes certes condicions; sobretot paraules, i després temps i llocs per relacionar-nos, experiències i un aprenentatge.

És clar que cal aprendre les regles del joc social, que tenen una gran càrrega de sentiments: pensar abans de parlar o saber explicar els desitjos i necessitats abans d’exigir o abandonar la relació. Cal que ensenyem a la canalla que fer amistats vol dir reconèixer la persona per poder compartir moments fàcils i d’altres que requereixen cedir, parlar, matisar, comprendre. Aquesta és la fortalesa de les relacions interpersonals, perquè es donen físicament, sentimentalment, emocionalment i racionalment, i ens permeten una gran riquesa comunicativa: mirades, gestos, sospirs, olors, carícies, rialles i silencis que permeten comprendre’ns.

Però la vida actual també ens ofereix un nou element per relacionar-nos: la tecnologia, que ha entrat com un huracà en la nostra vida quotidiana i que, malgrat que en coneixem els perills, incideix amb força en les actituds que adoptem i genera noves formes de socialització. Aprofitar-se de tauletes i mòbils perquè estiguin entretinguts i no molestin és un pegat momentani que els allunya de les relacions entre persones.

El que cal és enfortir l’aprenentatge de les relacions socials, encara que comportin desajustos, impaciències i tensions, perquè generen vincles i no ens permeten tancar la pantalla.