FORA DE CLASSE

Recuperacions perdudes

Quan era estudiant em vaig passar més d’un estiu angoixat per haver de recuperar al setembre. Algunes assignatures em costaven molt, però si les suspenia no era per manca d’interès o desídia per part meva, sinó de dificultat d’aprenentatge. Fins que no vaig aconseguir aprovar totes les assignatures de ciències i matemàtiques no vaig respirar tranquil. Suspendre-les mai va ser agradable ni va il·lusionar els meus pares, però reconec que em va obligar a esforçar-me de veritat per, finalment, sentir-me orgullós d’haver-les recuperat per mèrits propis. Tothom necessita segones oportunitats, i la segona pot ser la bona.

Des que treballo de professor les recuperacions de setembre han aparegut i desaparegut com a mínim un parell de vegades. Ara es veu que el millor és que tornin a desaparèixer. És cert que, per als docents, arribar de les vacances i, amb molt pocs dies de marge per preparar l’inici de curs, haver de fer i corregir les recuperacions, a més d’avaluar-les, és un petit maldecap. Sobretot perquè sempre arriben professors nous i s’han de confeccionar les llistes definitives del curs amb els possibles repetidors. Si desapareixen les de setembre l’inici és més plàcid i tenim menys feina, això és evident, però a molts de nosaltres ens sembla que deixem d’aprofitar una nova oportunitat perquè els alumnes superin el que no van poder superar durant el curs.

No em refereixo a aquells alumnes que no van fer res de res, ni als absentistes, a aquests els és igual quantes recuperacions hi hagi. Em refereixo als que, tot i que ho van intentar, no van arribar als mínims, o que simplement se’ls va entravessar una o dues assignatures per diverses raons. L’obligació de mirar-se la matèria durant les vacances d’estiu, fent algun dossier i estudiant per a l’examen, ja és una mostra de compromís personal. De l’altra manera és un regal abans d’hora que els estalvia remordiments de consciència. Que desapareguin les recuperacions del setembre fa que els professors que dubten entre suspendre o aprovar un alumne al mes de juny l’acabin aprovant per llàstima i per evitar mals majors. Per què, doncs, aquest interès per treure-les? Suposo que es fa amb l’esperança que el cor se’ns entendreixi pel futur incert dels nostres alumnes i s’incrementi miraculosament el nombre d’aprovats. I ja està.