FLORS DE BACH

Que la mort ens trobi ben vius

Hi havia una vegada un viatger que va anar a parar a un petit cementiri situat al bell mig d’un turó. Mirant les inscripcions de les sepultures, es va adonar que no hi havia ningú que passés dels 10 anys. Va pensar que en aquell indret devia haver-hi alguna estranya maledicció sobre els infants i va preguntar-li a un guarda que hi havia per allà com era que tothom moria tan jove. El guarda va desvelar-li el misteri. No era que tothom morís jove, sinó que quan es moria algú, comptaven únicament els moments d’autèntica vida que havia tingut aquella persona.

Fa uns dies deia que si els nostres fills i alumnes ens pregunten si ens morirem els hem de respondre que sí. És tan obvi que es fa estrany que calgui aclarir-ho. La següent pregunta que solen fer-me alguns pares i mestres és què diem a continuació perquè les criatures estiguin tranquil·les i no es morin de por de la por de morir-se. Les respostes que podem donar poden variar en funció de les creences i visions de la vida de cadascú. Però hi ha una sèrie de reflexions que segurament poden ser aptes per a una gran majoria. Una de les primeres coses a dir és que ningú sap quan es morirà, però que tant de bo triguem a fer-ho. Per si de cas no fos així, el nostre millor escut o revulsiu davant la mort és omplir la nostra vida d’amor, de bellesa, de bondat, d’il·lusions, de bons moments i de tots els grans valors que puguem. Estimem-nos molt perquè així deixarem un bon record i segurament marxarem més en pau. Construïm llaços amorosos ben sòlids i profunds perquè la nostra vida serà molt millor. I si mor algú que estimem molt, tindrem una xarxa amorosa que ens oferirà consol i suport. Fem que la nostra vida i la dels que ens envolten sigui com més bonica millor, perquè si la mort ve a buscar-nos ens trobi ben plens de vida i la nostra vida hagi valgut la pena i hagi tingut sentit. Gaudim la vida tant com puguem mentre la tinguem i gaudim-nos al màxim mentre ens tinguem.

Deia Osho que la veritable qüestió no és si hi ha vida després de la mort, la veritable qüestió és si tu estàs viu abans de la mort. Si la mort ve a buscar-nos, que ens trobi ben vius i amb les butxaques ben plenes d’amor i de bells moments. “Mentre tot això m’arriba... vida, vida!”, canta Lluís Llach. Taral·lejar-ho és pura vida.