Propòsits d'any nou
Heus ací els meus propòsits per al nou any. Obligar-lo a anar sol a comprar la llet i el suc de poma a la cornershop. No sortir al carrer desesperat en mode sicilià quan em sembla que ja fa cinc minuts que hauria d’haver tornat. Trucar a la porta de la seva habitació abans d’entrar-hi, especialment si ha penjat al pany un paper que diu “No molesteu, collons”. Fer-li entendre que ja no té edat per venir a mitja nit al nostre llit i aferrar-se a la mama. Intentar convèncer la mama del mateix. Adonar-me’n, un any més, que és una lluita perduda.
No interrogar-lo tan bon punt obre la porta sobre què ha fet a l’escola, amb qui ha jugat al pati i quina nena de la classe li agrada més. Intentar que no se m’escapi el riure quan comprovo com li creix el bigotet. Dissimular el cofoisme extrem que m’envaeix cada vegada que algú diu que és clavat a mi. Fer una donació generosa a la Viquipèdia per tot el que m’ajuda quan ell em fa una de les seves preguntes impossibles de contestar. Suggerir subtilment que potser ja és hora que es talli les ungles dels peus ell sol. Fer-lo trucar més sovint als avis. Recordar-li que quan està trucant als avis parli més poc a poc i vocalitzi una mica més. Deixar de recordar-li amb cara de mala llet que son pare és mestre d’anglès cada cop que em corregeix la pronunciació.
Buscar alguna pàgina online que m’ajudi a guanyar-li alguna partida d’escacs i en cas que em faci servei i el guanyi d’una maleïda vegada, no refregar-l’hi per la cara una setmana sencera com em fa ell. Agafar el seu mòbil i espiar les seves converses només quan sigui absolutament imprescindible, és a dir, un cop al dia. Assumir que aquest any serà més alt que jo i no quedar-me tot pansit i enyorat quan ho penso. Mirar d’aconseguir passar un dia sencer sense dir-li “Tan mono que eres de petit” o “T’està sortint el nas llarg de ton pare”. Pensar que potser ja toca deixar de fer-li els petons de pessigolles abans de dormir. Fer-li els petons de pessigolles fins que em digui prou. Obligar-lo a dutxar-se i a canviar-se els calçotets cada dia i que ventili l’habitació abans d’anar a l’escola. Intentar que sigui cada cop més independent sense que se’m noti com m’agrada que encara depengui de mi. Seguir mirant-lo embadalit quan no em mira. Veure’l créixer amb un somriure als llavis.
