Preguntes existencials
La cosa va per llarg i començo a plantejar-me preguntes que seran semipermanents (em resisteixo a acceptar que no marxaran), però són preguntes que cal fer-se. I les primeres tenen a veure amb els joves i adolescentis comunis que tinc per casa. Els majors i el menor d’edat a càrrec (MEC) han començat a desconfinar-se segons les normes establertes per les autoritats extraprogenitorials. Surten a passejar en les hores que toca i quan ho fan passen per davant de cases d’amics, i sé que hi parlen a un metre i mig o dos. Ho sé perquè quan tornen m’ho expliquen. I perquè tornen amb l’ànim estrany, en diferents graus. Bé, això els MEC números 1 i 2, perquè el 3 continua en mode hikikomori i per ara diu que en té prou amb el contacte via telemàtica. També és veritat que té 14 anys i que ha de sortir amb mi, i que socialitzar en companyia de la teva progenitora no té cap mena d’encant.
La MEC número 1, el primer dia que va poder tenir un contacte mínim amb els amics, va tornar a casa dient que per veure’ls i no tocar-los era millor no sortir i quedar-se a casa. Fins que va acceptar que no hi podia fer res i que era millor unes engrunes de brownie que no poder tastar cap brownie. El MEC número 2, en canvi, ho accepta amb més resignació o saviesa, no ho sabria dir. Però sé que tot això, el respecte per les normes, l’acceptar el fat ingrat del metre i mig, mascareta i horari, es pot mantenir ara. Perquè tot i que dos mesos semblen una eternitat, al cap i a la fi només són dos mesos.
Però ¿què passarà quan en portem quatre, o sis? Acceptaran encara que no poden abraçar i toquetejar i remenar els amics i amigues? Tenen l’edat i viuen el moment vital per fer just tot el contrari, i ara els estem dient que s’allunyin del seu mandat biològic. ¿Quines conseqüències tindrà tot plegat per a la seva salut mental? Com podran lligar? Sí, ells i també els adults com jo sense parella ni res que se li assembli, esclar, però ells tenen 20 i 18 anys, coi. I jo ja vaig viure els meus 20 i 18 anys, i ho vaig fer amb llibertat no coronavírica.
Sé que són preguntes sense resposta i que hauré d’anar improvisant a mesura del que vagi venint. I sé que és possible que els MEC se saltin les normes i el sentit comú i avall. El que no tinc tan clar és que jo pugui fer res per evitar-ho. O que hagi d’evitar-ho. ¿Algú a la sala amb una resposta màgica?
