LA PITJOR MARE DEL MÓN

Pla de part i la màquina del temps

Em demanen a quin moment de la meva vida tornaria si disposés d’una màquina del temps i em miren esperant que dubti entre els tres moments en què van néixer els llavors incipients menors d’edat a càrrec (MEC). Jo m’ho penso, m’ho penso, m’ho penso i ja sé quin és el moment, però decideixo no compartir-lo perquè és massa íntim. I perquè no em dona la gana. I no és cap dels tres moments en què van néixer els MEC.

Els moments dels naixements dels MEC van ser importants i bellíssims, imprescindibles, un punt de gir de guió que canviarien definitivament la meva vida, però el part... mmm... no. T’han de clavar l’epidural a l’espinada. I/O has d’aguantar el doloret tirant a dolor que t’hi cagues de les contraccions. I et cusen i et fan coses innominables. I hi ha molta gent. I ets tu qui has de fer tot el que fa mal. Els altres miren i no tenen ni doloret, ni epidural a l’espinada, ni hemorràgies, ni la perspectiva d’una bonica cesària. Per això tothom riu. I jo també reia, què coi. Però vaja. Ara que la feina ja està feta, no cal tornar-hi.

Posats a triar un moment amb els MEC, millor algun moment posterior. Però el que he triat m’agrada tant que continuo escollint-lo. I continuo sense voler dir-lo. Perquè és massa íntim. I perquè continua no donant-me la gana.

Els vint anys de criança han tret misticisme a un assumpte que mai vaig viure místicament. I cal tenir en compte que vaig tenir els MEC en un moment en què no es tenia consciència del que és la violència obstètrica. Ara, com a mínim, se sap que existeix.

Els progenitors del cigró, el meu rebufó besnebot de dos mesos, em van revelar que ara existeix un document que se’n diu Pla de part on tu deixes per escrit tot allò que vols que passi i tot allò que no vols que passi quan neixi el teu futur incipient MEC. I això que em sembla de calaix, que se’t respecti el que et dona la gana en un moment tan personal com aquest, com faig jo per exemple ara mateix, que no vull dir quin és el moment al qual tornaria, no existia quan els tres MEC van optar per aparèixer. Servidora va haver de llegir el que va poder i negociar unes poques coses, més que res perquè tinc un morro que me’l trepitjo. Però moltes me les vaig haver d’empassar. Així que no. No tornaria al moment del part. I no, no diré quin és el meu momentàs, ni ara, ni mai.