25/05/2019

Pervertir el significat del silenci

2 min

L’endemà que surti publicat aquest article, a la nit, ja sabrem els resultats de les eleccions europees, les municipals i, allà on s’hagin celebrat, les autonòmiques. Quedaran enrere els actes polítics en els quals la paraula, la gestualitat i les posades en escena hauran tingut un paper rellevant. També hi quedaran els mals en el dir, és a dir, les mentides, i en aquest sentit res de nou, perquè Quint Ciceró, una seixantena d’anys abans de Crist, ja recomanava en el seu 'Manual de campanya electoral' esquitxar els adversaris amb rumors d’assassinats, d’escàndols sexuals i de corrupció. I quedaran enrere els mals en el no dir, que són els que perverteixen el significat del silenci com un espai de profunditat, una idea que el poeta Carles Duarte sintetitza en aquests versos: “Més enllà de la por,/ de la veu,/ al cor del món,/ només viu el silenci”. Res a veure aquesta idea del silenci amb la gracieta que va fer el senyor Rivera en el seu minut d’or -una altra metàfora que si l’analitzéssim donaria molt de si-. Ell pretenia que s’escoltés el silenci i que el silenci fes el mateix efecte que els seus mals en el dir. Greu error. El silenci no té paraules per dir, per això és silenci. Per entendre-ho, fixem-nos en les orquestres. La peça musical comença amb un silenci i acaba amb un altre, brevíssims, però d’una intensa bellesa i d’una profunda intensitat. La música neix del contrast entre el so i el silenci, com el pensament.

Després de les campanyes, a l’escola tenim feina. Ens toca explicar que un debat no és ben bé això que s’ha vist a les televisions, que la capacitat d’argumentar en contra d’allò que ha dit l’altre no és enemiga del respecte cap a l’altre i que el silenci mai no és una eina llancívola, sinó un refugi, un espai per retrobar-se que acompanya l’expressió de les bones maneres de dir.

El que és més essencial es decideix abans que arribin les paraules. Per això Steiner diu que per sobreviure en una societat tan complexa com la nostra hem de tenir sentit de l’humor i hem d’aprendre del silenci. En aquest temps postelectoral, mostrem als nostres centres educatius el valor que té el silenci. No, no ens referim a la desafortunada gracieta del debat ni al simple acte de callar. Perquè callar és no dir, mentre que fer silenci és anar a la recerca de la paraula que evita els mals de dir.

stats