21/12/2019

La necessitat de ser correctes

2 min

Partim d’una afirmació general que confiem que serà compartida: cal ser correctes quan expressem les nostres opinions i argumentacions. Ens cal diferenciar el respecte a les persones, respecte que no podem negligir en cap circumstància, del debat sobre les idees que sotmetem a judici a l’àgora. I el respecte afecta el nostre llenguatge corporal i les paraules que triem per dir què volem dir. Ara bé, quan tot es complica és quan aquesta correcció es refereix a la creació artística, sobretot amb la vinculació que el present té amb la tradició.

Per exemple, si ara escrivim un conte infantil seria un error imperdonable seguir les pautes dels contes tradicionals amb un protagonista masculí que supera unes proves i rep la princesa com a premi, tot i que alguna cosa molt moderna vehicula aquest missatge, perquè trenca amb el fet que un rei ha de ser fill d’un altre rei i no pot fer-ho un plebeu qualsevol. Nosaltres, si fóssim editors, no publicaríem un llibre amb aquest argument.

Com que els contes transmeten missatges simbòlics molt profunds que penetren en el nostre inconscient individual i col·lectiu, ja no tenim tan clar que no calgui matar el drac, perquè aquesta bestiota conté ben units en la seva naturalesa els quatre elements: foc, aigua, aire i terra, i és una necessitat simbòlica de primera magnitud restablir l’ordre de les coses del món, donar-los nom i evitar que es barregin. Per tant, al drac se l’ha de matar i Sant Jordi fa bé matant-lo. O Santa Jordina, tant se val. Ara bé, això no significa que no puguem escriure ara contes de dracs que conviuen plàcidament amb altres personatges humans o animals o narrar històries on els llops tenen por dels bens, com passa en el poema de Goytisoloc, que -no ho oblidem- el que fa es invertir els papers, no pas amagar la presència inquietant del mal al món. De la mateixa manera que la Caputxeta ha d’acabar a la panxa del llop.

Si ens deixem portar per una anàlisi unidireccional d’aquestes creacions, podem arribar a defensar la prohibició dels escacs, joc on la peça més inútil -potser una bona representació de la realitat-és el rei, i tothom ha de sacrificar-se per evitar que l’enemic, amb el mateixos sistema organitzatiu i jerarquia, el mati.

stats