FLORS DE BACH

Fer el Nadal més càlid i empàtic

S’acosta Nadal i, un cop més, quan tinguem els carrers vestits de llum, les cases guarnides de festa i les taules engalanades, hi haurà també més cors tristos, més enyors i més soledats que mai. És el que tenen les celebracions col·lectives quan ens venen en alguna mesura imposades a cop de tradició, religió, consum o calendari. En dates com aquestes, qui no té ganes de debò de celebrar, qui no sent dins seu l’alegria i tota la resta de sentiments que ens conviden a tenir i que se suposa que hauríem de tenir, s’ho passa més malament que en altres èpoques de l’any. Quan tothom està content o fa veure que ho està, les persones tristes se senten més tristes, les penes dolen més i els buits es fan més grans.

La manera com tenim plantejat el Nadal, i com se’ns convida a viure’l en una societat de consum com la nostra, és realment poc empàtica amb les persones que pateixen o que passen per circumstàncies difícils que els impedeixen afrontar-lo amb el somriure, el caliu, els bons desitjos o l’esperança que se suposa que li són propis. Cada vegada que algú m’explica a casa de qui aniran en cada data assenyalada penso en els que no tenen cases on anar, en aquells que estan obligadament lluny de casa, en els que no tenen casa, en els que no es fan amb la família, en els que no tenen res a celebrar...

Seria bonic tenir un pensament per a aquestes persones aquest Nadal. Parlar-ne amb els nostres fills i fer que ells també el tinguin. No els solucionarem el problema només per pensar-hi, o potser sí a alguna persona concreta i pròxima. Però, si més no, el sol fet de pensar-hi ens pot ajudar a viure un Nadal més conscient i més coherent, amb menys excessos i més senzillesa, amb menys aparença i més veritat.

Ideem i inventem-nos també noves maneres de passar les festes, que vagin per tant més enllà de les convencions, de manera que ens omplin veritablement d’escalf.

Nosaltres ja fa uns anys que la nit del 24 de desembre ens reunim amb amics i amb alguns dels nostres fills, i s’hi han anat sumant també amics d’amics i familiars d’amics que estan sols o que no tenen cap lloc on anar. Cada any s’hi afegeix algú més i hem anat conformant un grup atípic de persones que només coincidim totes juntes en aquesta ocasió, però que ens convertim en família un cop l’any.