Mestres, més que mai

Avui hem fet una reunió virtual amb mestres de la universitat. Compartim assignatura i toca adaptar-ho tot, per passar del previst a l’imprevist de la situació que vivim. Ha coincidit amb una altra reunió, en què algú es trobava amb mestres d’una escola d’un barri complex que fan tot el que poden i més per no perdre el contacte amb les famílies; proposen activitats plenes de sentit que es poden entendre i resoldre a casa. Ahir la Marta, a les deu de la nit, preparava tasques d’anglès per als alumnes de secundària. La Laura ens diu que no para, que fa i refà propostes i després les retorna amb la valoració corresponent. La Mireia fa dies que organitza un Sant Jordi diferent. Seguim? ¿Algú s’ha entretingut a mirar la pàgina web de l’institut escola de la Trinitat Nova? ¿Heu provat de resoldre les 10 endevinalles confinades que proposen? ¿Heu tafanejat les propostes pedagògiques que fa cada setmana l’Escola Tanit? ¿Heu mirat els blocs de l’Escola Camins de Banyoles, o les recomanacions de tasques de la Sínia de Vic, o les obres que han creat a l’Escola La Popa de Castellcir? ¿Us heu animat a seguir el que fan ara a la Riera de Ribes, de Sant Pere de Ribes?

Situar el debat en la llargada del curs és no anar al rovell de l’ou del que ens cal fer. Els nens i les nenes, els nois i les noies, del nostre país no estan desatesos, i una bona mostra d’això són els casos citats. El debat sempre, i en aquests moments encara més, l’hem de situar al voltant de dues qüestions clau: l’organització dels continguts i els problemes que tenen els alumnes per apropiar-se’n.

El perill del desgavell que ha provocat la pandèmia és que els centres educatius no prevegin una seqüència endreçada del que cal aprendre i que s’ha d’ajustar a una nova temporalitat, la qual cosa no passa per allargar el temps sinó per adaptar-s’hi d’una altra manera.

El perill és també que no es tinguin en compte les condicions en què els alumnes entren en contacte amb els sabers, perquè ara no es construeixen amb l’escalf de la rutina, ni del centre educatiu, ni sota la mirada atenta dels docents. Situem el debat en aquests termes i, llavors sí, reclamem dels mestres creativitat, imaginació i intel·ligència. Ells sabran respondre. De fet, la gran majoria ja ho fan.