Manual d’instruccions. Lliçó 3: I ara què fem?

De nou avui entomaré un tema delicat, perquè ho és i perquè em ve de gust titllar-lo de “delicat”. Ja ens hem decidit a tenir un petit menor d’edat a càrrec (MEC), que un dia serà un enorme MEC que farà pudor de suat o, encara pitjor, pudor de desodorant Axe. Ja hem superat els tres primers mesos lisèrgics de convivència i adaptació mútua. I ara què? Perquè més enllà d’un mes suplementari de baixa laboral, allargada amb les vacances i excedències (ja siguin facilitades per l’empresa o, com en el meu cas, per servidora, que era, és i serà autònoma), arriba el moment fatídic o somiat de tornar a treballar. O de posar-se a buscar feina, cosa que també porta molta feina. I llavors hi ha un petit, ínfim, irrisori detall. ¿I ara què fem amb el MEC?

És petit, però no el podem dur a la bossa, com si fos un gosset d’aquells minúsculs. El MEC plora, vol braços i, ves per on, vol una vida de nadó en bones condicions.

Les alternatives no són gens originals: descapitalitzar-nos pagant una llar d’infants privada o algú que faci de cangur a domicili. Tot i que una mica menys, seguir descapitalitzant-nos per pagar una llar d’infants pública. O sotmetre a esclavatge els avis del MEC, tot i embolcallant l’experiència en uns dies inoblidables que seran la base del vincle entre l’avi o àvia i el MEC.

També podem deixar de treballar si els números no surten. Però hem de saber que la part de la família que toca el dos per pencar fora i cobra en diners sempre serà més ben considerada que el que es queda. Fes-te fotre.

Ara bé, hi ha alternatives. Podem apuntar-nos a una penya per fer travesses o loteries diverses. O podem atracar un banc. També està permès fer un curs de pirateig informàtic online per tal d’aprendre a fer transferències d’un compte aliè cap al nostre. I, fins i tot, podem crear una plataforma, i dedicar temps i esforç a intentar aconseguir un canvi en les polítiques efectives de conciliació laboral. Sincerament, tot i la meva experiència associativa, no aconsello dedicar a aquesta opció tot el temps del món. No pas perquè no cregui en el poder de la mobilització ciutadana, sinó perquè tots els canvis són lents, i pot passar que aconseguim el que sigui quan els MEC hagin tocat el dos de casa. Així que, en cas d’optar-hi, el més adequat seria fer-ho amb accions d’impacte, com anar a deixar els MEC cada matí al Parlament o Congrés de torn. I a veure què passa.

El millor és combinar una mica de cada opció, i anar-se fent a la idea que la solució no arribarà quan el MEC estigui escolaritzat a partir dels tres anys. Perquè cal saber que existeixen els ponts, els dies de lliure horriblició (vull dir, disposició), les vagues... l’estiu escolar! O sigui, que si voleu informació del curs de pirateig online escriviu-me un privat.