Innocència sexual

Sempre m’ha preocupat aquesta tendència global que busca que els nens es facin grans abans d’hora però que, en canvi, vol que els adolescents es mantinguin en una etapa allargassada que els faci consumidors capriciosos. Això fins i tot valdria per als pares d’alguns dels meus alumnes. Quan llegeixo la notícia que diu que molts nens comencen a veure pornografia als vuit anys m’esgarrifo i m’indigno alhora. Primer, perquè si els nens hi accedeixen vol dir que n’han sentit a parlar i, després, perquè significa que els pares no han controlat adequadament els mòbils o els ordinadors a través dels quals contemplen per primera vegada sexe explícit. Ja no passa allò que el nen, per casualitat i tafaneria, troba unes revistes a la calaixera del dormitori dels pares.

Els meus fills tenen onze i set anys. De moment això no ha passat, tot i que el gran, a cinquè de primària, ja ha estudiat la reproducció humana, fet que no discuteixo i que en certa manera em sembla bé. Ja posats, també es podria afegir a l’explicació que l’amor també hi juga un paper important i que no tot és instint animal. Evidentment tampoc cal tornar a l’època fosca i repressiva dels nostres avis, però començar de tan petits en la pornografia estarem tots d’acord que és un perill i una barbaritat. A secundària tinc alumnes amb dotze anys que ja han tingut relacions sexuals. Són pocs, però tenen tendència a esbombar-ho tant que fins i tot arriba a l’orella del professor. Inconscientment això crea una pressió en la resta de companys, que comencen a plantejar-se el tema, i ningú vol quedar com l’últim de la classe. Això també passa amb el tabac, l’alcohol i fins i tot algunes drogues més potents.

Aquestes ganes de fer-se gran a partir dels pitjors vicis dels humans no té època, encara que tot plegat es pot reconduir amb una educació adequada que en part podem oferir des de les escoles i els instituts però que en la base s’ha de fer a casa. Potser alguns pensaran que soc un carca, però estic convençut que la nostra tasca com a adults és no fer-los córrer més del compte. Tot arribarà, però s’ha de pair quan toca; fer-ho abans és robar-los la innocència.