26/09/2020

Indicadors de felicitat

2 min

Entre les lectores i lectors que em suporten hi ha les professionals d’una escola pública, activa, innovadora, que aquests dies ha fet totes les adaptacions possibles i necessàries i han començat el curs amb entusiasme. Però, després de compartir idees, m’envien un SOS: “Escriu alguna cosa per a les famílies que no aconseguim que ens entenguin”. El problema rau, diuen, en que s’han refet els grups, tots els mestres han passat a ser tutors i no especialistes, s’ha posat l’èmfasi en noves metodologies... I ha arribat el problema familiar: les companyies no desitjades i la pèrdua de “nivell”. Així que he decidit escriure la carta que elles i molts altres mestres han enviat o enviaran a les seves famílies escolars:

“Benvolgudes mares i benvolguts pares,

Han passat dues setmanes des que ens vau tornar a confiar una part de l’educació dels vostres fills. Tots hi hem posat flexibilitat i creativitat i el món no s’ha ensorrat. Però bona part del que tots fèiem ha canviat. I ara us demanem compartir canvis, descobrir què està passant en les vides infantils que acompanyem junts. Aquests haurien de ser dies per escoltar més (observar amb curiositat com van vivint entre casa i l’escola) i per transmetre menys (menys pors, menys angoixes adultes). Al tornar a casa, no pregunteu què ha passat, descobriu què han viscut. Ara heu d’observar els nous indicadors de felicitat. No cerquen exactament l’amiguet de fa sis mesos sinó la companyia de qui viu com ells sent infant. Ja no volen més solituds i comencen a no trobar-vos a faltar.

Ara necessiten més que mai poder-vos explicar què han descobert, ensenyar-vos allò que, de nou, han après, fer-vos preguntes sobre el que volen conèixer. Potser no ho diran en l’anglès que voleu que aprenguin, però escolteu els seus relats sobre les meravelles que fa la senyo d’aquest any. Intenteu mesurar la dosi de seguretat que recuperen les seves vides en sentir que altres adults concrets es preocupen per ells i elles. No sé com aneu de neures raonables pels contagis, però ara cal pensar en la veritable salut dels vostres fills. Han tornat a l’escola perquè necessitaven el seu desenvolupament social i afectiu. Si penseu només en els contagis i l’èxit acadèmic, demà tindran un cos sa i un cap trastornat. Per què no tornem a dialogar sobre el sentit de l’escola en les vides dels vostres fills i filles?”

stats